DE PORTUGAL A LA INESTABILITAT

Ja tenim resultats electorals. En línies generals, les enquestes han estat confirmades, amb la sorpresa relativa del mal resultat de Ciutadans. El Partit Popular ha guanyat les eleccions, clarament. Però no té majoria suficient per governar. Ni sumant-hi els diputats i diputades de Ciutadans. El PSOE salva els mobles, però no pot cantar victòria perquè encara que la suma aritmètica amb les candidatures de Podemos supera el PP, aquesta majoria alternativa no dóna un nombre de vots suficient al Congrés dels Diputats. Tot i que hi ha veus, en aquesta ressaca postelectoral, que abonen la hipòtesi d'una solució 'a la portuguesa', jo no la veig viable. Ni aritmètica, ni políticament. Podemos ha obtingut un èxit indiscutible, però no sé si serà prou útil per generar un canvi de polítiques al govern d'Espanya que signifiqui canviar la política econòmica i encetar una nova via de solució per al contenciós català.
L'esquerra - entesa en el seu sentit més ampli - ha pagat el preu de la seva incapacitat crònica per a l'aliança i per a l'acceptació de la seva pròpia pluralitat. Ens mirem els uns als altres amb superioritat i menyspreu. Els socialistes oposen solvència i rigor als excessos dogmàtics i al risc d'olla de grills del conglomerat de Podemos. La gent de Podemos atribueix els socialistes excessives similituds amb el Partit Popular i contraresta amb entusiasme les mancances i contradiccions de la seva oferta programàtica. El resultat és, simplement, que l'esquerra espanyola - i catalana - no tindrà prou força per induir un canvi profund de les polítiques socials, econòmiques i territorials, malgrat les evidents coincidències de fons. Tant de bo que siguem capaços de corregir-nos.

Ara entrem en un període de fortíssimes tensions polítiques. La pressió domèstica i internacional per forçar la 'gran coalició', un govern PP-PSOE, serà enorme. Ho veurem en els moviments dels mercats financers i en la cotització del nostre deute públic. El mot d'ordre serà 'estabilitat' i 'governabilitat'. És evident que aquesta seria una sortida atesa la fragmentació del mapa polític. Però jo no la veig ni possible, ni desitjable. No és possible per les enormes diferències programàtiques entre ambdues forces. No és desitjable perquè significaria el suïcidi del PSOE i, per descomptat, del PSC.

Només veig, en aquest apunt d'urgència, un escenari possible. Un acord plural de legislatura per fer front a algunes grans reformes, començant per la principal: la de la Constitució. Una legislatura curta, finalitzada amb un referèndum constitucional, que obri un nou marc institucional. Però per això, cal molta generositat per part del PP i molta serenitat per part de tots.

Ah! I un apunt final sobre els resultats a Catalunya: Encara que Convergència i ERC vulguin treure pit, els seus resultats no són bons. Catalunya no ha enviat una majoria independentista a les Corts Generals. I ara, Artur Mas està més debilitat que mai. Hi hagi o no acord d'investidura en els propers dies.

En fi, ara caldrà molta sang freda i molta política, en el sentit més gran i més noble de la paraula.
JORDI MENÉNDEZ

Link original

TEXTO DE LA MOCION INSTITUCIONAL EN DENFENSA DE DELPHI

1 Moció Institucional Delphi

Read more publications at Calaméo

REUNIO UGT DELPHI

Esta tarde previa a la moción institucional en Defensa de Delphi hemos tenido una productiva reunión con uno de sus representantes sindicales (UGT) para saber un poco más de la situación en la que se encuentra la planta!! Muchas gracias Esteban por tú visión.

DIA DE REFLEXIO

Avui és dia de reflexió, els ciutadans i ciutadanes del país estem convocats a votar demà per elegir unes noves Corts Generals, i que es proposi l'elecció d'un nou govern. Sembla senzill, però no ho és, la llei electoral vigent no és del tot justa ni equilibrada, però per poder-la modificar, primer s'ha de tenir la força dels vots i després la voluntat política.

A Catalunya sabem de què parlem, com no hi ha hagut la voluntat per fer-ho ens trobem amb aquestes curiositats, que el vot d'un amic que viu a les terres de Lleida val més, proporcionalment, que un vot de Sant Cugat.

A Catalunya el fet que el govern de l'Estat sigui d'un color o un altre ens repercutirà directament, i això vol dir que estem elegint entre el canvi o el manteniment de la situació, entre el progrés o entre el recés que hem viscut fins ara. Està clar que el posicionament dels socialistes és el que s'acosta molt més a aquesta voluntat de sortir de la paràlisi en què ens trobem. Durant la campanya hem pogut escoltar moltes propostes, i aquella que realitzàvem els socialistes, no només és possible, sinó que ha agafat molta embranzida i l'han assumit com a eix central els socialistes espanyols.

Avui que no es pot demanar el vot, sí que podem agrair a totes les persones que ens han ajudat a tenir presència al carrer, a homes i dones que han tret espai i temps a la seva vida personal i professional per fer arribar el missatge de canvi, progrés i què representem els socialistes per a la ciutadania. A tots aquells que ens han ajudat a muntar totes les carpes que al llarg de quinze dies hem tingut al carrer, amb una presència envejable, i que amb el seu esforç s'han vist milers de globus pels carrers de la ciutat. També a aquells que ens han acompanyat en els diferents actes a la nostra ciutat, a la comarca i a Barcelona. En total més d'una vintena de trobades a Sant Cugat, tractant sobre infraestructures, el model d'Estat, el Senat, el federalisme, etc.

A tots ells els volem donar les gràcies, però també aquells que demà encara faran un darrer esforç per ajudar en els col·legis electorals que la jornada sigui tranquil·la, als nostres apoderats i apoderades i als interventors, que juntament amb els de la resta de partits fan tasques molt poc agraïdes, però indispensables. Moltes vegades fan tasques informatives als ciutadans de com han de votar, d'on es troben les paperetes, la taula que els toca per ajudar les meses electorals amb la seva expertesa a resoldre situacions. En definitiva per donar un cop de mà perquè les coses vagin bé.

Demà sigui el resultat que sigui (és obvi que nosaltres desitgem el canvi) serà un gran dia, la ciutadania i el poble (entre els quals es compten també els milers de militants i simpatitzants de tots els partits) elegirem els nostres representants. Fem-ho amb alegria cercant la millor solució als nostres problemes.

Pere Soler

TROBADA AMB LA CAMBRA DE COMERÇ DE TERRASSA

  Ahir en el marc de trobades amb entitats , associacions , veïns , empreses i un llarg etc. El grup Socialista vam tenir una de reunio amb els representants de la Cambra de Comerç de Terrassa i la delegacio local ( el Sr. David Charler i amb el Sr. Josep Prats).
Gran i productiva reunió.

POST DEBATE elCUGATENC con MERITXELL CABEZON

DEBATE elCugatenc 20D

Gran asistencia de publico al debate del Cugatenc y gran representacion por parte de compañeros del partido en el acto.
En nombre del PSC intervino Meritxell Cabezon, que hizo una muy buena defensa de los postulados del partido.

"Diàleg federal" amb Pere Navarro i Victòria Camps.

"Federalisme és una filosofia de vida que requereix el factor de la lleialtat col-lectiva." (Pere Navarro)

AQUESTES ELECCIONS TAMBÉ COMPTEN A SANT CUGAT

El proper 20 de desembre elegim qui ha de ser el proper president del govern de l'Estat. Diuen algunes enquestes que són unes de les eleccions més obertes que hi ha haurà hagut fins ara. Al cap i a la fi elegirem si Mariano Rajoy continua sent president d'Espanya o bé Pedro Sánchez li és capaç de prendre-li la presidència. La resta de líders de les forces polítiques que concorren a les eleccions, amb tot el respecte, seran per complementar majories.

A vegades ens preguntem com de determinants seran els vots dels santcugatencs a aquestes eleccions. Doncs cada un dels vots compten, en aquesta ocasió veiem que la llei electoral afavoreix a sectors territorials que tenen menys població, i el fenomen corrector no és suficient. Els sona aquest tema? Doncs així és, però almenys és la llei pròpia i com a mínim existeix. No com a Catalunya, que encara fem els comptes amb una llei de caràcter estatal.

Bé. Us comentava de la importància del vot a Sant Cugat on tots els partits polítics que ens presentem aspirem a superar els resultats de les anteriors eleccions, però en aquesta ocasió no és de menystenir que una població amb uns resultats tant significatius com la nostra, amb una majoria de vots donats a un partit sota la sospita de la corrupció (amb 15 seus embargades) elecció rere elecció, sigui sent el partit majoritari. Serà curiós veure també la resta de correlació de forces.

Votar sempre és important, però ara més que mai, si no #femforaRajoy no sortirem de l'atzucac que ens ha posat en Mas, perquè ha estat incapaç de moure fitxa davant de la fugida desesperada del president de la Generalitat en funcions. Per altra banda, Rivera no és garantia de res, el seu 'fals centrisme' la seva escassa voluntat de diàleg el fa nul per a les necessitats de Catalunya, i de retruc per Sant Cugat. És obvi que la formació d'Iglesias amb la seva proposta és insuficient, de poc serveix fer un referèndum, sinó modernitzem i reformem el marc legal.

La resta, amb candidats 'secundaris', ( i reitero de no faltar al respecte), tenen poc a fer. Quedaran diluïts entre els que no saben com es diuen, o millor dit: amaguen les sigles i no saben a què juguen, o això d'Espanya els interessa poc. De ben segur que alguns dels què aspiren governar Catalunya, volen treure representació, i no se sap ben bé perquè, perquè tampoc els interessa.

Sens dubte la proposta de reforma federal és la millor opció. Més del 80% dels països ja s'organitzen d'aquesta manera. Això ens permetrà un millor finançament, una millor vertebració de l'Estat, amb una singularitat i reconeixement pel nostre país, un blindatge de competències específiques i una millor relació amb Europa i el món. Es parla molt del vot útil, però és millor parlar del vot pràctic i apostar pels que 'Som la solució' i ja fa anys que plantegem propostes.

Entre Rajoy i Pedro Sánchez, creieu que hi ha color? Es pot votar perquè les coses canviïn o perquè continuïn igual. Sant Cugat ha de decidir per donar una sortida raonable, una sortida al creixement social i econòmic, per recuperar els drets perduts, per dignificar als treballadors i treballadores públics, per un nou estatut dels treballadors, per dedicar-nos a l'ocupació, a l'habitatge, per rescabalar les retallades, i tantes i tantes coses que hem de millorar, i en aquesta disjuntiva només una força de progrés és la garantia.