El principi d'autoritat, un valor democràtic

Aquest Nadal diversos agents de la policia municipal han sofert agressions per part de ciutadans de Sant Cugat, en dues accions consecutives en el temps però que en principi són aïllades sense connexió entre els fets. El primer enfrontament es va produir la matinada del 25 de desembre en protegir una parella d'una agressió produïda per diverses persones, amb el resultat de cinc agents ferits que van necessitar assistència mèdica. L'endemà altres agents van patir contusions en defensar un altre ciutadà. En tots dos casos la professionalitat i preparació d'aquests agents van aconseguir resoldre les situacions amb èxit i evitar majors danys.

El primer de tot, esperar la ràpida recuperació de tots els ferits i donar-los suport en la seva arriscada labor i posar en valor que a l'Ajuntament que es personi com a acusació particular contra els agressors, en defensa dels seus treballadors i treballadores.

Aquests semblen fets aïllats, que entren dins dels riscos i perills de la seva professió i podem catalogar-los com a accidents laborals, però hem d'exigir a l'equip de govern que posin totes les mesures necessàries per evitar qualsevol accident laboral. Els agents dels cossos de seguretat són treballadors públics, la majoria mares i pares de família, i la seva feina és essencial en un estat democràtic com a garants de la nostra llibertat i seguretat.

Un bon acord per una ciutat millor

Feia trenta anys, si la memòria i els escrits no fallen, que els socialistes no donàvem suport a uns pressupostos locals. Algunes vegades ens havíem abstingut, d'altres fins i tot incorporat esmenes de millora, amb vot contrari... Però aquest cop, no només hem votat a favor, sinó que prèviament havíem tancat un acord de pressupost amb l'equip de govern.
 Fàcil si tenim present tres condicionants: un bon pressupost treballat amb una altra formació política, unes bones propostes del nostre programa electoral i fruit de les converses amb els veïns i veïnes i una voluntat d'arribar a l'acord.

A partir d'aquesta base sòlida l'èxit només depèn del consens i del tarannà de les persones que negocien, sense interrupcions i amb una fita concreta: assolir el millor acord per al nostre municipi. Amb un objectiu clar: fer una ciutat més amable, sostenible ambientalment, útil i vertebrada; que tingui com a premissa la cohesió del barris, repensant i optimitzant serveis, equipaments i recursos; pensant en l'habitatge; la racionalització i aplicació justa de les taxes, impostos i preus públics; i l'eficiència i l'eficàcia de l'administració. Per això les propostes les vàrem establir a partir dels tres eixos que pensem els més cabdals pel proper exercici 2017: la cohesió social i econòmica, els equipaments i la sostenibilitat i una mirada de proximitat als barris i a la mobilitat.

Males i bones notícies.

Constantment rebem notícies preocupants i entristidores: un munt d'informació sobre afers socials i col·lectius que ens arriben repetides, ampliades i sovint comentades per televisió. Aquest sembla haver-se convertit en l'altar on es consagra el que és important de veritat, el que mereix ser àmpliament difós, i el que no. Alguns fan la tria. De la molt complexa, canviant, realitat econòmica, cultural i social algú, alguns trien què és prou important per ser notícia i què no val la pena comunicar. “Això és notícia”, “això no és notícia”, se sent a dir. El què, primera tria. I el com, la segona. La importància d'aquestes tries no és menor. Si tal com diuen els experts les notícies i el seu tractament van formant no solament l'opinió publica, sinó també els estats d'ànim col·lectius... Si les notícies, i la manera com s'expliquen, els debats que generen, que creen, reforcen i escampen creences, prejudicis i emocions, val la pena veure què és el que es considera notícia, i com està tractada. És en el què i en el com on malauradament trobem, ras i curt, certs trets generals: és notícia allò que impacta, allò que crea conflicte, allò que és violent, tot nodrit de criteris de competició i guerra tan profundament arrelats en la nostra cultura. O bé també és notícia allò que desperta llàstima i llàgrimes que no sol acompanyar-se d'explicacions que permetin comprendre les raons i causes profundes del que succeeix. Es presenta com a anècdota, com a fet aïllat. Desperten sentiments que s'esgoten per ells mateixos. D'altra banda no solen ser considerats notícies fets que han requerit esforços sostinguts, sovint invisibles i quotidians de coordinació i solidaritat. Un exemple: la marxa de milers de dones palestines, israelianes, jordanes, musulmanes, cristianes i jueves de totes les edats i races durant uns dies per arribar a la casa de Netanyahu, totes vestides de blanc,

Les altres cares del canvi climàtic


El novembre passat vam veure com es reunien a Marràqueix els especialistes del món per parlar de com hem de millorar el nostre planeta per evitar l'escalfament global. Moltes propostes i discussions van escenificar un ambient d'acord sobre la urgència de prendre mesures el més aviat possible. Estem esgotant les nostres últimes oportunitats per frenar
l'escalfament de l'atmosfera i així salvar el futur de les pròximes generacions.

Perquè el canvi climàtic no és només una qüestió de medi ambient. És abans que res un problema social. Estem parlant d'un problema de salut global i de pobresa. La contaminació per combustibles fòssils al nostre entorn és causa de moltes malalties cardíaques i respiratòries.

Les grans sequeres -aquí i arreu- generen uns grans desequilibris territorials. El repartiment de l'aigua és i serà causa de conflictes cada vegada més importants i tràgics. La manca d'aigua no afecta només les terres de cultiu i a l'agricultura. No és només un problema d'abastament a les poblacions urbanes. El canvi climàtic pot convertir l'aigua en un producte de luxe... i això ens portarà les més grans injustícies.

A Sant Cugat també hem de millorar la nostra contribució per lluitar contra el canvi climàtic. Tenim molt a fer. Des de millorar la consciència social respecte al reciclatge i el tractament de les deixalles, fins a introduir beneficis fiscals per accions que redueixin la contaminació.

Hem de potenciar l'estalvi energètic; hem de rebaixar i introduir mètodes més eficaços de reciclatge dels envasos de begudes i de tota l'alimentació; hem de canviar els nostres hàbits alimentaris (disminuint la dieta càrnica) i de desplaçaments (millorant els transports públics).

Amb les decisives contribucions de tots nosaltres col·laborem per aconseguir aquesta fita tan ambiciosa. Els polítics (des de l'àmbit local i global) han de crear el marc adient per aconseguir-lo. I hauríem de fer-ho ràpidament. Els temps se'ns escapa.

Esperem que el pròxim govern dels EUA no freni aquesta carrera. El futur dels nostres fils està en joc.

PABLO BECEIRO és militant del PSC




Els nyaps de Sant Cugat

El reporter va preguntar a tres senyores: Per què té fama de pijo el poble? La resposta va quedar una mica enlaire

El passat dimecres dia 7 de desembre en el programa APM de TV3 i concretament en la secció del "Olé tu" la ciutat de Sant Cugat va ser la protagonista, el reporter en Peyu va ensenyar alguns dels nyaps que hi ha a la nostra ciutat. Entre els quals no va faltar el semàfor a terra del pas de vianants a la plaça quatre cantons.


 El programa va començar parlant sobre un àmbit tan abundant com són els parcs i jardins. És evident que hi ha molta zona enjardinada que no està en les millors condicions, i aquí van anar a parar, per demostrar la poca per no dir cap resta de gespa d'alguns dels nostres parcs i jardins.

La següent de les pífies va ser la col·locació de dues fonts enganxades literalment, òbviament el reporter juntament amb una altra persona van escenificar el problema de beure aigua a la vegada dues persones. Sobre les columnes que van sortir en el reportatge i que no tenen una base no entraré a valorar, ja que no sóc arquitecte, inclús hi ha dubtes que sigui una pífia, encara que sembli extravagant.

Van sortir uns senyals per conduir pintades a terra, la veritat és que eren d´un altre planeta. Hi havia escrit un senyal de STOP al revés, és a dir, POTS, inclús un senyal de velocitat que indicava 33 quilòmetres per hora. Pel que sembla no és una zona molt transitada per sort, estaria bé saber on és per passar-hi i veure de prop els senyals.

La lluita contra la pobresa energètica, la nostra prioritat social


La pobresa energètica s'entén com la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seves necessitats bàsiques de llum, aigua i gas. A Catalunya, i a Sant Cugat, hi ha massa persones que estan al llindar de la pobresa i no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada ni pagar les factures de llum i gas. És una pobresa silenciosa, no es percep, ni tampoc és comentari per evitar l'estigmatització. No és de rebut que les empreses de subministrament energètic no hagin signat encara els convenis amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica ni que el Govern no hagi aprovat el reglament que desplegui la llei 24/2015 per obligar a aquestes. El drama de la pobresa energètica està provocant una emergència social que els governs de Catalunya i Espanya no estan resolent. Es podrien evitar lamentables situacions simplement amb el compliment de les lleis.

Les xifres de la pobresa energètica a Catalunya delaten que el nombre de famílies que manifesten no poder pagar les factures dels subministraments bàsics ha augmentat des de l’esclat de la crisi econòmica, a Sant Cugat intuïm que també ha estat així però ho desconeixem. Tanmateix, no podem obviar que les causes de la pobresa energètica també van més enllà de la crisi econòmica, esdevenint un fenomen estructural, que respon principalment a l’increment dels preus dels subministraments bàsics: des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%; i al mal estat de molts habitatges, sobretot en termes d’aïllament tèrmic: un 50% dels habitatges s’han construït sense criteris d’eficiència energètica.

La política d’habitatge del Govern català, especialment en matèria de pobresa energètica, ha estat testimonial els darrers anys i ha fracassat estrepitosament. S’ha limitat a fer polítiques declaratives que, tot i estar dotades de recursos, han estat del tot ineficaces per una manifesta manca de voluntat política, tant en el seu desenvolupament com en la gestió dels ajuts, a la nostra ciutat el ple municipal s’hi ha pronunciat, estem activant accions concretes tot i que no arribem a la població total necessitada.

De la inacció del Govern no en parlem només els socialistes, també ho fan les pròpies organitzacions socials integrants de la Taula de Pobresa Energètica, creada al juliol de 2014 amb l’objectiu de protegir les famílies vulnerables, que acusen al Govern català de paràlisi i inactivitat pocs mesos després de la seva constitució. La Llei aprovada 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica encara no s’ha desplegat i no ha presentat el corresponent reglament, tot i que els socialistes a través del grup parlamentari ho hem demanat en reiterades ocasions. Es desobeeix un mandat del Parlament, fent cas omís a les resolucions aprovades, entre d’altres, en el Ple de Pobresa de març de 2016 i en el Debat de Política General d’octubre de 2016, que l’insten a desplegar per la via d’urgència les mesures incloses aquesta llei.

Ernest Lluch, inspirador de l'Estat del Benestar


La passada setmana vam fer setze anys sense el nostre company Ernest Lluch i no només el recordem per la seva personalitat i la seva tasca política. El tenim present perquè estan presents els seus valors, que són el diàleg, la cohesió social i l'humanisme. Està present també en la sanitat pública, universal i gratuïta, una sanitat per a tots, que no deixa fora ningú, sense importar on visqui ni d'on vingui.

 La primavera passada va fer 30 anys de la promulgació d'una de les lleis més importants de la democràcia. La Llei General de Sanitat va ser impulsada per Ernest Lluch el 1984 com a ministre de Sanitat del primer govern socialista de la democràcia. Aquesta llei va ser redactada amb el model del ministre britànic William H. Beveridge (conegut per crear els anys quaranta l'Estat del Benestar a Gran Bretanya).

 La Llei General de Sanitat va extendre el sistema nacional de salut per a tots els ciutadans i no només pels que tributen pel seu treball. Va ser el principal impuls contra les desigualtats socials i va significar la consolidació del dret de salut com un dels drets bàsics de l'Estat del Benestar. Tant de bo tinguéssim una Llei d'Educació i una Llei Laboral respectada per tots i que duri al menys trenta anys, com la nostra Llei de Sanitat.

A la fi dels anys vuitanta, Ernest Lluch va començar a visitar cada estiu el Festival de Jazz de Sant Sebastià i, amb el temps, a interessar-se per la ciutat fins a tal punt d'adquirir-hi un apartament. Com a bon humanista que s'interessa per tot l'humà, la relació amb la capital donostiarra li porta a interessar-se per la situació del terrorisme, a estudiar la violència etarra, a pensar sobre les possibles solucions per a la pau, a insistir en la via del diàleg. I es va atrevir a donar aquest pas coneixent el risc que assumia per interessar-se i comprometre's en el conflicte en aquella època.

A Sant Cugat tenim un parc dedicat a la seva memoria, on el passat dissabte, 26 de novembre, vam fer un petit homenatge en record de la seva persona i de les seves aportacions a la nostra societat. 

Ernest Lluch va ser un home de la Il·lustració. El seu interès va abordar tot el coneixement enciclopèdic, des de la història o l'economia fins a la música o el Barça. Per sobre de tot va ser un radical defensor del diàleg entre pobles i entre idees diferents.

 Avui més que mai necessitem persones com Ernest Lluch.

Enllaç al article original : http://www.cugat.cat/diari/opinio/124408/ernest-lluch-inspirador-de-l_estat-del-benestar
 

La lluita contra la violència masclista: un compromís de totes i de tots

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència de Gènere, és un bon moment per reconèixer el treball de l'Associació Noestàsola de Sant Cugat, que, entre altres activitats, assessora i acompanya dones que han patit violència de gènere. També és el moment d'agrair el treball de persones com Lourdes Rubi, assistenta social a qui hem tingut l'oportunitat de conèixer a Sant Cugat en un curs de defensa contra les agressions sexuals organitzat per l'Associació Veïnal del Centre Estació. Són moltes les institucions i persones que de forma voluntària i sense cap ajuda econòmica fan una feina que en moltes ocasions substitueix el treball que haurien de fer les administracions públiques.

La violència de gènere és producte dels desequilibris de poder històrics i estructurals entre dones i homes. La violència no solament es produeix en l'àmbit familiar ni en les agressions sexuals. Altres factors com la desigualtat salarial entre homes i dones, i la prostitució són també formes de violència de gènere.

El PSOE ha aconseguit que s'aprovi per unanimitat en el Congrés dels Diputats, un acord per un pacte d'estat per lluitar contra la violència sobre les dones, i això després de tota una legislatura d'inactivitat per part del PP.

A Catalunya, l'any 2015 hi va haver 18.514 denúncies per violència contra les dones. I varen ser assassinades sis dones. Aquest 2016 portem ja quatre dones assassinades a Catalunya, segons dades oficials.

Catalunya, temps de canvi

El PSC i els socialistes hem demostrat ser útils en temps de dificultat i ara ho serem en temps de recuperació
Sota aquest eslògan, els socialistes encetàvem el XIII Congrés del PSC, ratificant a Miquel Iceta com a primer secretari del partit després d'unes "lluitades" primàries, reclamant "un PSC més fort, més unit i més útil", segons les seves paraules. En aquesta nova etapa que ara comença, haurem de combatre i guanyar, no n'hi ha prou amb resistir, sinó que haurem de passar a l'ofensiva, creixent en quantitat i en qualitat, ampliant l'espectre, sense perdre la identitat ideològica, ni el nostre ideari.

Les propostes santcugatenques al congrés van ser assumides en la seva majoria per les ponències, aportacions que van enriquir el programa i el discurs socialdemòcrata, i altres més formals com estatutaris, d'ètica i de reglaments. Recuperació de l'autonomia local, transparència en la gestió, presa de decisions, i rendició de comptes. També aspectes de relació entre els diferents nivells de representació i valoració de l'acord federal amb el PSOE, sempre tenint molt clar la voluntat de continuïtat d'aquesta relació que fa més de 40 anys que ens uneix.

 Sens dubte haurem de fer un esforç i apostar per una nova renovació dels socialistes, la nostra aposta no ha de ser una macedònia de sigles, ni de compartir espais. El PSC i els socialistes hem demostrat ser útils en temps de dificultat i ara ho serem en temps de recuperació, amb actitud responsable, propositiva, amb voluntat de sumar, enriquint el debat i connectant amb els santcugatencs i santcugatenques, des dels barris, des dels carrers i places.

Els objectius i reptes que tenim els socialistes de Sant Cugat impliquen repartir millor la riquesa, crear i fomentar l'ocupació local sense generar noves desigualtats; defensar els serveis públics, especialment els de salut i educació igualitària, sense discriminació de gènere i pública, la transparència institucional i democràtica, la lluita contra el canvi climàtic, obrint el debat de la legalització i consum del cànnabis i per una societat laica, augmentant l'autonomia local.

Per això en temps de canvis, el PSC de Sant Cugat ha de seguir impulsant canvis i oferir-se com a instrument d'aquest canvi. Hem de ser cada dia més útils a un municipi que canvia ràpidament amb polítiques públiques adequades responent a les demandes i necessitats dels conciutadans, formulant noves propostes transformadores. El PSC ha estat, és i seguirà sent un partit responsable, aportant estabilitat i tranquil·litat, serenant el debat, consensuant i agrupant esforços.

Adéu-siau, Delphi

Molt s'ha escrit sobre la història de Delphi, dels seus orígens, de quan es va instal·lar la Condiesel a inicis dels anys 60 a la nostra ciutat. No pretenc fer un repàs històric. Ni tan sols molts havíem nascut quan aquesta primera empresa, amb més de mil treballadors, iniciava la seva activitat. 

Lamentablement aquesta setmana vaig poder assistir al seu tancament. Ara caldrà esperar la reincorporació de treballadors i treballadores, en els propers mesos, en algun dels projectes empresarials que s'hi desenvoluparan a partir d’ara. El tancament de Delphi, poc o molt, ha afectat a nombroses persones que hi treballaven, als que s'han hagut de prejubilar abans d'hora, i també a aquells que esperen ser recol·locats en d'altres empreses o projectes de fora d'aquí.

Hem de lamentar que aquesta empresa industrial de la nostra ciutat ha deixat d'existir com un element identificador. I sense menystenir els nous inversors, tot al contrari, que els hem d’agrair la seva iniciativa de seguir l’activitat en les instal·lacions de Delphi, és evident que mai serà el mateix.

Volem destacar la unitat d'acció de tot el consistori i de la societat civil de Sant Cugat, de la ciutadania i la comprensió del veïnatge. També de les forces polítiques del Parlament de Catalunya i del Congrés, que han estat a l'alçada. Negociacions moltes vegades silencioses (com han de ser) i liderades per qui està al capdavant de cada institució protagonista, totes han empès cap un mateix sentit: la seva reindustrialització i salvaguarda del major nombre de llocs de treball.

Qui a Sant Cugat no coneix, té amics o familiars que hagin treballat a la Delphi? O Condiesel, o Lucas, o TRW? Del discurs de comiat a la sala de plens crec que és de ressaltar la negociació que en podem fer i que va anunciar l’alcaldessa de compilar el fons o arxiu històric, endreçar-ho i segurament en un futur poder mostrar a la ciutadania el que va representar aquesta empresa no només per la ciutat, sinó el veritable motor del barri del Monestir-Sant Francesc, de com va influenciar en el creixement de la nostra ciutat, en la mobilitat, en la cohesió social també de la comarca.

Mobilitat sostenible

En aquest article parlaré de la sostenibilitat medi ambiental i més concretament de com ens desplacem.
Des de fa uns anys la paraula sostenibilitat ha adquirit una rellevància molt important en la nostra societat. Podem considerar que està de moda parlar de sostenibilitat, sobretot en diferents camps com podrien ser econòmics, socials, mediambientals, de seguretat, inclús de personal.


En aquest article parlaré de la sostenibilitat mediambiental i més concretament de com ens desplacem ja sigui per anar a la feina, al metge, a comprar o a fer oci. En els últims dies ens hem assabentat que a Sant Cugat hi ha 50.000 vehicles per una població de 90.000 habitants, una dada que m'ha impactat personalment. Per tant la conclusió que es treu és que la xifra de vehicles privats és important tenint en compte la població.

Davant d´aquestes xifres i els problemes de contaminació que periòdicament pateixen ciutats com Barcelona i que indirectament també perjudiquen la salut dels santcugatencs, cal parlar de sostenibilitat en el transport.

Mesures per reduir la contaminació com també millorar la sostenibilitat i hi han diverses. Per exemple la normativa que només permet circular uns dies determinats segons el número de matrícula, això provoca disminució de quasi la meitat dels vehicles. Aquesta mesura és de les més estrictes i no podem saber exactament quin impacte tindria en la població de l'àrea metropolitana i especialment a Sant Cugat.

Altres mesures que són més atractives de cara als particulars és la bonificació fiscal que té la compra d'un vehicle elèctric. El problema del cotxe elèctric és que la seva implantació entre la ciutadania és més lenta i encara les ciutats s'estan adaptant amb els punts de recàrrega.

També podem destacar les millores que s'han fet a tots aquells vehicles que no contaminen com són la bicicleta o el transport públic que emet 0 emissions.

Un congrés tranquil i pressupostos

'Catalunya, temps de canvi'. Així ens presentàvem els socialistes en el nostre XIIIè Congrés, on Miquel Iceta va ser ratificat com a primer secretari en unes primàries exemplars. També vam coincidir en la voluntat de construir un PSC més fort, més unit i més útil, creixent en quantitat i qualitat però sense perdre l'identitat ideològica ni l'ideari. Entre la majoria de les propostes santcugatenques que el congrés ha assumit hi ha l'enriquiment del programa i del discurs socialdemòcrata, l'actualització dels estatus i reglaments i del codi ètic. També s'ha assumit la importància de recuperar l'autonomia local, la transparència en la gestió i la rendició de comptes. I, per acabar, la necessària valoració i actualització de l'acord federal amb el PSOE.

Sens dubte haurem de fer un esforç i apostar per una nova renovació del socialisme i del progressisme, sense sucumbir en una macedònia de sigles i d'espais compartits. Podem sumar i remar en el mateix sentit per arribar a consensos, però el PSC i els socialistes hem demostrat ser útils en temps de dificultats i ara també ho serem en temps de recuperació, amb una actitud responsable i propositiva. Sant Cugat també serà part d'aquesta renovació, amb l'enriquiment del debat i la connexió amb la ciutadania, els barris, els carrers i les places.

Paraules amigues

“Si comprenem millor el que passa, possiblement actuarem i viurem millor
Un amic, en Santi Guillen, impulsor de Gent Creativa –un grup que estudia com les activitats creatives ajuden a conformar ciutadania activa–, ha llançat davant meu una frase que reprodueixo: “No es pot entendre que Donald Trump guanyi, si no es té en compte el paper que juga la por. Els americans tenen por.” I vet aquí, que d'una manera tan gràfica com aquesta queda sintetitzada una reflexió que alguns han i hem aprofundit en diversos àmbits i treballs sobre el paper primordial de les emocions a la vida política. Fins fa poc s'ha viscut en la creença que allò que regeix les decisions polítiques és quelcom de raonable, mesurat i objectiu; sobretot si se'ns ofereix ben acompanyat de moltes xifres destinades a anorrear el nostre escàs coneixement de la realitat i, per tant, fer-nos callar. La vida emocional sembla reservada per a l'àmbit de l'íntim, el privat. Cada cop més, però, anem redescobrint que els sentiments i les emocions personals, sovint identificats amb les col·lectives, no solament impulsen moviments socials sinó que arriben a determinar la via política, el destí de milions de persones. Persones, grups humans i decisions polítiques mogudes per les emocions. Sí. Quines? Com actuen? Sense posar-hi nom, sense atorgar-los el paper que juguen no es poden explicar ni els grans desastres ni les grans proeses ni avenços de la humanitat. Seria bo posar-hi noms i fer una bona llista de quines són aquestes emocions. I col·locar-les en el lloc exacte on solem situar les interpretacions racionals. I veure si ens aproximem millor a la complexitat dels moviments i respostes polítiques.

El abismo del siglo XXI

Todos recordamos aquellos momentos de noviembre del año 2000, cuando estuvimos pendientes y en vilo hasta el último segundo por conocer el resultado de aquellas elecciones norteamericanas que al final ganó Bush hijo en los tribunales. 
 
Aunque no sea útil, vendría bien imaginar cómo sería el mundo sin aquellos ocho años de Bush. No sabemos que habrá pasado, pero sí sabemos lo que no habría pasado y pasó... todas aquellas decisiones catastróficas que salieron del despacho oval cuando la silla presidencial la tuvo aquel individuo. 
 
La guerra de Irak, la crisis inmobiliaria y financiera, el enorme retroceso social y medioambiental... Imagínense como sería el mundo del siglo XXI si todo eso no hubiera pasado. 
 
Pues bien, ahora puede ser peor. El martes 8 de noviembre los norteamericanos pueden  rematar el siglo XXI. 
La victoria de un individuo como Donald Trump será un enorme fracaso y significará el mayor retroceso en la historia reciente. 
No solo por lo imprudente de sus futuras decisiones -siempre impulsivas-, no solo por sus planes xenófobos y contrarios a toda la lucha por los derechos humanos, sino sobre todo porque su triunfo dará una fuerza inprevisible a los grupos políticos populistas y a la extrema derecha europea y mundial. 

Falta més policia


Les dades corroboren aquesta primera hipòtesi, ja que s'han multiplicat per dos els robatoris al municipi
Des de fa uns quants mesos l'augment de robatoris a Sant Cugat ha començat a tenir més rellevància tant en els mitjans de comunicació com entre la població. Hem viscut des d'onades de robatoris a cases de barris molt concrets, així com a botigues del mateix eix comercial de Sant Cugat.

Les dades corroboren aquesta primera hipòtesi, ja que s'han multiplicat per dos els robatoris al municipi. Les dades públiques que tenim accés diuen que hi ha hagut 630 robatoris en l'últim any, o el que és el mateix, quasi dos robatoris al dia. Una xifra que posa en alerta a totes les autoritats competents.

Els robatoris estan sent de molts tipus i amb objectius diferents. Principalment la gran majoria de robatoris estan passant a cases particulars. Els objectius són robatoris sense força i buscar objectes de valor dins les habitacions, en trasters o en pàrquings.

Un altre tipus de robatoris és el que està havent-hi en comerços, utilitzant la tècnica de trencar el vidre de l'aparador, sigui amb cotxe o amb objectes pesats a altes hores de la matinada. El més sorprenent de tot això, és que molts d'aquests comerços estan en ple centre de Sant Cugat en carrers de vianants, estrets, és a dir que la sortida no és fàcil per als lladres i encara no s'ha donat cap solució per aturar aquests robatoris.

Per últim, la tècnica de robatori que s'està freqüentant i la més perillosa és el furt a una persona d'edat avançada quan passeja pel carrer. Aquests robatoris cal dir que molts es cometen a plena llum del dia, tenen l'objectiu d'una joia en concret, un aparell electrònic o diners en efectiu. Per tant cal anar amb precaució pel carrer, sobretot dirigit al col·lectiu de gent gran.

Fa poques setmanes coneixíem una notícia on des de l'equip de govern no es va voler incrementar els efectius policials. Davant l'increment d'un 50% en robatoris en el municipi, potser caldria fer-ho mirar.

Per tant, com deia el títol de l'article, falta més policia a Sant Cugat. No és agradable quan et trobes a persones pel carrer que et comenten que no se senten segures a casa seva. Aquesta inseguretat que és latent dia a dia caldria evitar-la.

Els dies passen i les incerteses creixen

Són moments de reinvenció, són moments de reflexió per al socialisme democràtic, ara qüestionat i en molta part per la nostra pròpia reacció davant dels problemes de la societat, però també perquè hem estat capaços de teixir una desconfiança amb la ciutadania per diversos motius. És cert que també hem estat la formació política que ha dut vertaderes transformacions al territori des de la nostra creença municipalista, hem desenvolupat polítiques engrescadores i salts de qualitat respecte a la millora de drets individuals i socials, i aquest ha de ser el nostre bagatge, la nostra història. Però no podem viure d'ella, hem de recordar-la i prendre exemple de tot allò positiu per a construir un futur millor, mantenir la imaginació i la valentia de posar sobre la taula respostes que ens demanda la societat.

Cal sortir d'aquest atzucac, cal refermar una aposta, consolidar i mantenir els nostres valors i fer apostes decidides sense dubtar. Hem de fer autocrítica i dir que els fets que han passat al nostre partit fraternal -el PSOE- no poden passar, no hi ha d'haver por a consultar la militància, no hi ha d'haver por per continuar apostant amb allò que creiem que ha de ser l'encaix de Catalunya amb la resta de l'Estat. I mentre nosaltres, el PSC, en un procés precongressual i amb primàries pel mig, però de manera responsable i serena.

Un estiu políticament convuls amb un futur incert

A Sant Cugat ens trobem en un "Dragon Khan" a cada ple municipal 

Quan parlem de política, sobretot els que l'exercim des del món local, parlem de nivells: local (Sant Cugat), nacional (català), i estatal (espanyol). Doncs bé, tenim una convulsió instal·lada arreu. Parlem-ne.

A Sant Cugat ens trobem en un "Dragon Khan" a cada ple municipal, diferents sinergies i majories, totes les sumes de partits us les podeu imaginar, i fins i tot partits antagònics votant en el mateix sentit. I això ho fa perquè no hi ha una estabilitat que apuntali al govern amb tranquil·litat per afrontar els reptes, tot i que des de fa uns mesos, l'equip de govern té una crossa important i que està jugant al seu capritx, donar o no, suport al govern. Volen i dolen. I el govern que vol estimar amb seguretat i no amb la incertesa de què passarà al ple següent, segueix esperant que li donin la següent bufetada o alegria.

També és cert, segurament condicionat per la política nacional, que algunes altres formacions, ara amb més força, no estan actuant amb la bel·ligerància que se'ls hi podia esperar, o si més no actuen amb menys intensitat que en el passat mandat, tinguessin o no representació.

També passa que alguns, per no entrar en contradiccions amb els seus partits, voten de manera estranya incomplint programes o ideologies. O sigui; ens trobem sota la cerca d'una estabilitat que només comporta més incertesa, despesa i desencís. Per això ens alegrem de l'autonomia local que gaudim a can PSC.

Obrim el Congrés del partit a tota la ciutadania.

El Partit Socialista de Catalunya celebra el primer cap de setmana de novembre el XIIIè Congrés de la formació fent "una crida a la participació dels militants, i de la ciutadania en general, perquè tothom pugui aportar idees i propostes".

A Sant Cugat hi haurà dues sessions. La primera serà aquest dimecres, 14 de setembre, a les 19 hores al Casal Torreblanca. Pere Soler, portaveu del PSC Sant Cugat, encetarà un debat sobre valors cívics. El segon el conduirà Moisès Rodríguez el 19 de setembre, a la mateixa hora i el mateix lloc, sobre polítiques culturals.

"Les propostes es recolliran fins al 29 de setembre, i  les que siguin admeses, es debatran al Congrés", 

 "Volem escoltar les veus de tothom"

www.congresobert.cat 

Falten més espais per als joves

Després de mirar les dades de població de Sant Cugat, i més concretament les de població de menys de 30 anys, t'adones que la suma total suposa més d'un terç del total de la població del municipi. Amb aquestes dades podem arribar a la conclusió que és un grup de població important.

Des de fa uns anys les demandes del jovent santcugatenc han anat en augment, això és a conseqüència de l'augment del número de joves i també la creació de noves entitats juvenils. Aquestes demandes amb el pas del temps s'han convertit en reivindicacions històriques i que encara no s'ha trobat una solució.

La falta d'espais per les entitats o col·lectius de persones que es vulguin reunir per tenir un espai fix és complicat en la nostra ciutat. Avui dia el que es fa és intentar cedir espais de manera temporal i així apaivagar el problema. És veritat que s'intenta millorar any a any el fet de trobar espais, però no són suficients. Aquests últims dies hi ha hagut una reivindicació d'un col·lectiu de joves, La Xesca, que han ocupat un espai en desús de propietat privada. La forma d'ocupació no és la més adequada, però s'entén la reivindicació.

Des dels joves socialistes també demanen un pla més concret d'equipaments per als joves, com també donar respostes més immediates davant problemes que puguin sorgir en un futur per part del jovent.

Cal remarcar també que els joves són la part essencial en l'esport de la nostra ciutat, amb la quantitat d'entitats esportives que hi ha. L'espai per la pràctica esportiva no és suficient per als joves i moltes vegades han d'entrenar en llocs on no hi ha les millors condicions per la pràctica esportiva, això sumat a la falta d'equipaments esportius, provoca un "overbooking" en algunes entitats esportives.

Pel que fa a l'habitatge, no és cap novetat dir que a Sant Cugat molts joves per poder-se independitzar han hagut de marxar fora de Sant Cugat, ja que els preus dels pisos són molt alts per la gent jove. Els pisos de PROMUSA per la gent jove és una bona idea, però només és una solució temporal, que s'acaba en cinc anys. Després d'aquest temps els joves que vulguin continuar vivint sols, se'ls hi obre un horitzó ple de problemes per poder continuar vivint a Sant Cugat. Per això s'ha de continuar treballant perquè els joves que no poden pagar-se un lloguer o una hipoteca, no hagin de marxar de la ciutat per poder independitzar-se.

Davant una ciutat jove calen més mesures ràpides, i això ho dic perquè amb les dades de població en un futur a curt termini, hi haurà més problemes d'espai pels joves.

En defensa del diàleg per construir un País millor

El primer seceretari dels socialistes de Sant Cugat, Pere Soler, va dir que cal un debat respectuós i serè sobre quines són les millors opcions per l'encaix de Catalunya amb la resta del País. 

Una nodrida representació dels socialsites de Sant Cugat es van aplegar ahir davant del monument de Rafael Casanova per fer la tradicional ofrena floral.
El primer secretari del PSC, Pere Soler, en el seu discurs va posar l'accent en els valors de la convivència, el respecte i la reivindicació, i en aquest sentit va dir que a Catalunya cal més diàleg, "serè" i "respectuós" sobre quines són les millors opcions per construir un país millor i una societat més lliure i més segura, més pròspera i més justa, solidària i avançada.


Un nou curs carregat de política

Comencem el curs on el vàrem deixar, carregat de política i de prediccions sobre el nostre futur i la negociació 

A Catalunya estem immersos en governs tan sols preocupats de com celebrem l'11 de Setembre i, per l'altra banda, com superem la qüestió de confiança; si la CUP acabarà traint els principis inalienables del procés i si tindrem pressupostos, mentre hospitals, escoles, funcionaris..., en definitiva, la majoria de serveis públics segueixen patint les conseqüències d'aquestes polítiques neoliberals d'aquells que van canviant de nom, i suportades pels republicans que ho aguanten tot. Però tenint molt clar que en qualsevol moment ells seran els cridats a liderar el procés, passant per damunt del que calgui, disputant-se la radicalitat dels independentistes.

A l'altra banda de l'Ebre, les coses tampoc han canviat. El PP acusat de corrupció a tort i a dret és el que vol liderar les reformes anticorrupció. Això sí, amb la connivència de C's que ha volgut ser la "frontissa de la responsabilitat" empassant-se el 90% del qual va dir durant les campanyes electorals. Sembla, però, que es pot fer un gir si socialistes i Unidos Podemos arriben a un acord per presentar-se com a bloc. Aleshores ja tenim les diferents combinacions, suport de la resta de grups, es demana doncs l'abstenció de PP i C's per qüestió d'Estat... és a dir, res ha canviat.

Miquel Iceta reb la nova Comissió Executiva del PSC de Sant Cugat

el primer secretari, Pere Soler, i el seu equip li han explicat els projectes socialistes per a la Ciutat i l'horitzó de l'agrupació 

Al Parlament de Catalunya, la nova comissió executiva de l’Agrupació Socialista de Sant Cugat presenta el seu projecte al Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta.
El Primer Secretari dels socialistes santcugatencs, Pere Soler, acompanyat de companys i companyes de l’executiva sorgida el passat mes de maig, han explicat a Miquel Iceta que el principal repte a assolir a dia d’avui és incrementar el projecte socialista per arribar amb més solidesa a les pròximes eleccions municipals de 2019.

Miquel Iceta i els membres de l’agrupació socialista de Sant Cugat han comentar els darrers esdeveniments de l’activitat política al Parlament català i a l’Estat espanyol, àmbits que influeixin sens dubte el debat local i afecten la vida quotidiana de les santcugatenques i els santcugatencs.

El Congrés del PSC, convocat pel pròxim mes de novembre, obrirà un nou cicle congressual a les agrupacions locals socialistes catalanes, i a Sant Cugat la nova comissió executiva aspira a ratificar la seva nominació i a consolidar el seu projecte per “portar l’agrupació cap a les pròximes eleccions municipals, el maig del 2019, amb l’objectiu de millorar els resultats electorals i ampliar la base de la militància socialista a Sant Cugat”, segons ha explicat Pere Soler en sortir de la reunió amb Iceta.

Pere Soler renuncia a les dietes del Consell Comarcal




En compliment del punt 5 del còdi ètic socialista  que Pere Soler va signar el mes de maig de 2015 quan es va presentar a les eleccions i que reflectia que “només hi haurà una retribució pública que serà fixada per criteris de dedicació i austeritat legalment establerts. Renunciaré a la resta de dietas derivades de la representació del meu càrrec en d’altres entitats i/o organismes”, aquest mes ha fet públic que ha renunciat a les dietes que percep per assistir als òrgans colegiats del Consell Comarcal del Vallès Occidental, del qual n’és conseller i portaveu del grup comarcal del PSC.
Soler assegura que no ho ha pogut fer-ho fins ara, donades les dificultats burocràtiques i administratives. No es tracta doncs, d’una autolimitació, ni que la percepció anirà a cap fundació ni al partit, sinó que “la percepció deixarà d’ingressar-se i suposarà una despesa menys en el pressupost comarcal”.

El PSC visita les oficines d'Specialisterne a Sant Cugat




El portaveu socialista, Pere Soler, ha visitat l'empresa amb seu a Sant Cugat de la mà del director general, Francesc Sistach i de la cap de màrketing i comunicació, Elena Velasco.
Segons especifiquen a la seva pàgina web, Specialisterne vol dir, en danès, "els especialistes", i és el nom de l'empresa danesa i del concepte original desenvolupat per Thorkil Sonne.
Tant a Sant Cugat com arreu del món les oficines de l'empresa Specialisterne són socialment innovadores que aprofiten les característiques de les persones amb trastorns de l'espectre de l'Autisme (TEA) com un avantatge competitiu i com un mitjà per ajudar-les a obtenir una ocupació.
Pel portaveu socialista ha estat una experiència positiva haver fet aquesta visita i ha assegurat que "és molt positiu que hi hagi empreses especialitzades en trobar feina, i en tenir cura de persones que pateixen algun tipos de transtorn dins de l'autisme, i que amb una bona diagnosi se les pot ajudar que treballin en un entorn apropiat".
La majoria dels empleats en Specialisterne té un diagnòstic dins de l'espectre de l'autisme, i treballen com a consultors en tasques com ara les proves de programari i el tractament de dades i documents.
A Specialisterne, les persones amb TEA treballen en un entorn en el que se'ls presenten les millors oportunitats possibles per desenvolupar el seu potencial. Aquestes persones no han d'aprendre a adaptar-se a normes de treball com ser un bon treballador en equip, l'empatia, el maneig de l'estrès o la flexibilitat. Aquestes no són les característiques habituals de les persones amb TEA, un fet que sol implicar la seva exclusió del mercat de treball. En canvi, Specialisterne celebra aquestes diferències i trets de caràcter que tan sovint són vistos com un estigma.

Specialisterne demostra que les persones amb TEA i diagnòstics similars poden aportar valor al mercat laboral una vegada que els proporciona la comprensió i el suport que necessiten per poder desenvolupar-se plenament.

El PSC reclama aturar el desmantellament de l’escola pública

Els socialistes de Sant Cugat es posicionen en contra de la mesura del Departament d’Educació de la Generalitat, que el passat 13 de juny va comunicar a les direccions dels centres escolars, la suspensió dels recursos destinats al personal de suport a la inclusió d’alumnes i dels recursos destinats al personal de reforç als centres d'alta complexitat.

Pel PSC és inadmissible que es pugui dur a terme aquesta mesura i per aquest motiu porten al ple del mes de juliol una moció en la qual es reclama al Departament d’Ensenyament aturar el desmantellament de l’escola pública i reclamar els seus drets, les seves inversions i tornar-li la dignitat que ha perdut amb les successives retalles dels darrers anys.

Pel portaveu socialista, Pere Soler, “és una qüestió de prioritat absoluta que l’Ajuntament de Sant Cugat es pronunciï en contra d’aquestes mesures que no fan més que anar laminant l’estructura i els pilars de l’ensenyament públic del nostre País”.
Així mateix la moció socialista també posa l’accent a demanar més imparcialitat dels mitjans de comunicació públics, que no siguin utilitzats amb fins partidistes des del Govern de la Generalitat, tal i com s’ha fet en aquest cas concret.

Les agrupacions socialistes de La Haba i Sant Cugat estrenyen llaços i acorden col·laborar


Una delegació d'aquest municipi, encapçalada per l'alcalde, José González, ha visitat la ciutat per signar el protocol d'agermanament. L'Agrupació local del PSC, amb el primer secretari, Pere Soler, al capdavant, els han acompanyat als actes programats.





 

El PSC no falta a la tradicional paella de Festa Major



Els militants i simpatitzants han pogut degustar l'arròs de muntanya que va cuinar, aquest passat diumenge, l'Agrupació Local del PSC dins del concurs de paelles, que enguany ha estrenat nova ubicació de la Rambla del Celler.
Més d'una seixantena de comensals, vinculats al PSC de Sant Cugat, es van donar cita el diumenge 3 de juliol per degustar la paella de Festa Major.

Un any més l'Agrupació Local del PSC no ha faltat a la cita i ha cuinat un arròs de muntanya que va congregar militants i simpatitzants del partit a Sant Cugat en un acte d'agermanament.

El flamant primer secretari del partit a Sant Cugat, Pere Soler, destaca la nombrosa participació a l'hora de confeccionar la paella i de cuinar-la, agraïnt la feina a totes les persones que hi han col·laborat i a tots els començals que van voler degustar l'arròs.

Fem una crida a favor que hi hagi més civisme

La crema de containers, pintades, o les defecacions d’animals al carrer, suposen una despesa inacceptable per a les arques municipals
Els socialistes de Sant Cugat alerten que és inacceptable seguir assumint les despeses de diner públic, sobrevingudes per accions d’incivisme. Els darrers containers cremats a la via pública aquesta setmana, afegit a les pintades incontrolades de graffitis en nombrosos punts de la ciutat, conjuntament amb les defecacions i orins d’animals domèstics damunt les voreres, i en parcs i zones verdes, són un un clar exemple que la Ciutat no està avançant en matèria de civisme.

Pels socialistes també és important i necessari que hi hagi un acord definitiu del Pacte per la Nit, per tal de trobar l’equilibri entre l’ocupació de terrasses, el soroll nocturn que provoquen i el descans veïnal dels sectors on hi ha terrasses d’establiments comercials.

El portaveu socialista, Pere Soler, fa una crida a l’equip de govern a no abaixar tant els braços i a millorar els resultats en polítiques de “bona ciutadania”. Per Soler, que en el passat ple de juny ja va preguntar perquè no hi ha agents cívics al carrer, cal “que s’intensifiquin les accions a peu de carrer, tan les preventives com les sancionadores, especialment per aquelles persones que es dediquen a maltractar el mobiliari urbà, a cremar contenidors, o embrutar la via pública, i per tant s’ha de donar instruccions precisses a la policia local i posar agents cívics al carrer a reforçar aquestes tasques”.

El PSC també lamenta “l’incivisme ideològic” que han mostrat alguns, que en aquesta campanya electoral s’han dedicat a trinxar pancartes i cartelleria d’alguns partits. Per Pere Soler, “no són maneres de practicar la bona convivència si d’entrada ja no s’accepten els valors de la democràcia, inclosos els de la diversitat de pensament”

Segons el portaveu socialista, cal insistir en l’educació cívica i en seguir fent pedagogia, per tal que “algun dia poguem arribar a tenir un nivell excel·lent de civisme, i a Sant Cugat ens en poguem sentir orgullosos”.

Carles Martí diu a Sant Cugat que el Sí del PSC és per sumar-se al canvi a l'esquerra que ha de liderar el PSOE

El cap de llista del PSC a la candidatura del senat ha fet campanya a Sant Cugat acompanyat de militants de l'Agrupació local i del primer secretari, Pere Soler. 

Carles Martí està convençut que tant el PSC a Catalunya com el PSOE, a la resta de l'Estat,  tindran molts millors resultats que el publicats a les enquestes.

Martí ha dit a Sant Cugat que la suma del PSC serà important en el canvi a l'esquerra del futur govern d'Espanya que liderarà Pedro Sánchez.

El candidat del PSC al senat ha estat a Sant Cugat fent campanya, participant a la carpa del PSC, ubicada a la plaça de l'estació, passejant pels carrers del centre visitant establiments comercials, esmorzant amb representants d'entitats veïnals de la ciutat, protagonitzant en una entrevista a TV Sant Cugat, i finalment, fent una trobada amb representants sindicals de la Vila.

Martí ha estat acompanyat en tot moment pel primer secretari del PSC local, Pere Soler, i companys de l'executiva.

Guerres i dones.




Extraordinari el llibre de Svetlana Alexiévitch. Darrere del títol La guerra no té rostre de dona, la premi Nobel realitza un treball inèdit en el terreny de la dolorosa relació entre les dones i la guerra.

La guerra, millor dit, les guerres han estat una constant en la Història des del començament dels temps coneguts. Tant constants que semblen complir un destí ineluctable i que en la seva formulació teòrica (i mes conservadora) ve a dir: Com que l’home es un llop per l’home, resulta natural que esclatin brots de violència col·lectiva. De fet, tots els esforços civilitzadors han tendit a substituir les armes per la paraula, per la negociació, la diplomàcia i la política. La pau, seria doncs el resultat d’un esforç de construcció voluntària i voluntariosa.
 
D’altra banda, no és estrany que el discurs de la violència inevitable hagi estat tant dominant. En un tipus de cultura patriarcal fonamentada en la competència, el domini i la permissivitat en l’expressió violenta, la guerra no solament és acceptada, sinó sovint “exaltada” en forma de relat heroic, de mostra de grandesa, de valentia i honor individual i col·lectius. La Historia se’ns ha explicat posant majúscules a les grans batalles i fent de les conquestes violentes l’explicació de molts avenços.

Sencera o a trossos?

Darrerament s'ha obert un debat sobre una qüestió difícil, els “ventres de lloguer”, o dit en llenguatge correcte, la maternitat subrogada. Hi ha qui ho defensa en nom de les parelles que desitgen molt tenir fills i de la llibertat de les dones que s'hi ofereixen. És més, en algunes sèries televisives s'explica amb tota naturalitat les angoixes i alegries que aquesta pràctica comporta en una família, tan normal com qualsevol altra. I al final, flors i violes i romaní. Grups de dones feministes arreu del món, d'altra banda, han posat el crit al cel argumentant: “No som gerros o atuells.” El debat està servit. Aquest seria un de tants si no fos perquè incideix en un vell problema que ara ens arriba disfressat de modernitat gràcies als avenços de la tecnologia i la medicina moderna. Acabat l'esclavatge –almenys teòricament–, queden molts romanents que recauen prioritàriament sobre les dones econòmicament i social més vulnerables. I a això s'hi suma que malgrat els avenços en els drets humans de les dones, l'actual avidesa descontrolada del mercat sembla trobar noves formes de cosificar el cos de les dones per a la venda o el lloguer. Sigui a trossos o a estones, com en la prostitució, en la compra d'òvuls o darrerament el lloguer de ventres. La coincidència de tres factors fan d'aquesta una nova forma d'explotació: les desigualtats creixents entre països i societats obren nous mercats possibles d'úters, com ho fan amb la roba barata que comprem aquí –ja s'està dient, els úters més barats són els de l'Índia–. D'altra banda, la globalització econòmica ho facilita i en tercer lloc la cultura patriarcal de sempre ho naturalitza sota el discurs del desig de procrear de tantes famílies i la llibertat individual per emprar com es vulgui el propi cos. Però ens preguntem: s'oferirien ventres de lloguer si no hi hagués diners per entremig? Sembla que no, excepte en alguns casos de germanes o amigues íntimes que s'ofereixen a fer-ho gratuïtament, de la mateixa manera que un germà dóna un ronyó. Ben diferent de la compra i venda d'òrgans. Alguns pobres –ho sabem– es venen parts del cos als rics.

I algunes dones pobres lloguen els seus úters a dones riques. I no s'hi val a parlar de “triar lliurement” si no s'atribueix tot el pes que els condicionaments econòmics tenen sobre la vida de les persones. És el mateix que passa quan es parla de les dones captades per a la prostitució. Llibertat?
S'oferirien ventres de lloguer si no hi hagués diners per entremig? 
 
El cas dels úters de lloguer il·lustra perfectament una realitat punyent: la manca de límits, la voracitat d'un capitalisme en què tot es pot comprar, vendre o llogar en uns mercats globals cada cop més desiguals. Una voracitat que recau sobre la població femenina més desvalguda que, per un o altre camí corre el risc de ser venuda, llogada sencera o a trossos. On rau la llibertat, el respecte, l'autoestima, l'experiència íntima de les donants? Que potser el cos de les dones no és la mateixa dona? On establim els límits d'allò que mai hauria d'entrar en la lògica dels mercats ni de la mercantilització progressiva de la vida personal?

Front comú a l’assetjament escolar

Des del mes de setembre de 2006 hi ha signat, per part de totes les institucions implicades en la protecció de la infància i l'adolescència, el protocol marc d'actuacions en casos d'abusos sexuals i altres maltractaments greus o menors. Aquest protocol va ser aleshores impulsat pel Síndic de Greuges de Catalunya i buscava assegurar una coordinació eficaç en la protecció efectiva dels infants i adolescents per garantir els seus drets, la seva integritat i la dignitat. 
Aquest protocol va ser una gran passa endavant que sumava i reforçava als protocols vigents aleshores a les nostres administracions locals i a les supramunicipals. Quatre anys més tard es va dur a terme l'aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei 14/2010 dels drets i oportunitats de la infància i l'adolescència i l'any 2014 es va aprovar la llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

No tinc cap mena de dubte que tots els protocols i lleis que s'han anat aprovant al llarg d'aquests darrers anys han estat avenços molt importants en la lluita per neutralitzar i evitar els casos d'assetjament i pel reconeixement dels drets dels infants i dels adolescents, i d'altres col·lectius que en són víctimes.

Parlar de guerres

Malauradament les guerres, és a dir, l’ús de la violència tecnificada, legalitzada, industrialitzada i beneïda pels governants, continuen formant part de la nostra vida, directa o indirectament. La guerra civil nostra va marcar el destí dels nostres avis, pares i el nostre. Les guerres actuals properes o llunyanes marcaran la dels nostres fills i nets... Aquest fracàs de la política i de la paraula, que és la guerra, manté, malgrat tots els sofriments que genera, un cert prestigi en la Història (amb majúscules).

En consonància amb una fortíssima cultura patriarcal exalta virtuts  humanes en la seva versió mes competitiva: l’heroisme (en versió bèl·lica i no compassiva o quotidiana), l’entrega a la Pàtria amb majúscules.. La Salvació mitjançant grans derrotes...S’estudia i valora com fets puntuals que resulten punts de volta del devanir dels països. S’analitza com un sistema d’estratègies, avanços, retrocessos i piruetes vàries. Tot plegat acaba construint un retaule admirable i gloriós al que tant la cinematografia com part de la Literatura han contribuït a magnificar.

Parlem de la nova política. També hi és a Sant Cugat?

Caldrà definir aquesta manera de fer política
En els últims anys hem vist com dirigents polítics i alguns tertulians han començat a utilitzar l'etiqueta de nova política. Però que vol dir "nova política"?

Quan ens parlen d'alguna cosa nova, el primer que ens ve al cap és el concepte diferent, però moltes vegades els fets ens indiquen que una cosa nova no vol dir que sigui exactament diferent de l'antiga.

Per tant, davant el nou adjectiu que se li ha posat a la política, caldrà definir aquesta manera de fer política. És evident que la nova política va associada cap a nous partits polítics, lideratges nous i noves maneres d'entendre la política. Però això vol dir que els partits tradicionals no tenen nous lideratges, o que tampoc han començat a entendre la política de forma diferent? La resposta és no. Almenys per alguns partits com és el cas del PSC.

Però parlem dels partits en l'àmbit local. Si mirem els partits tradicionals com Convergència, PSC, Esquerra Republicana, Iniciativa i Partit Popular, trobem que tenen unes estructures de coordinació bastant sòlides. Això és un punt a favor a l'hora de saber-se organitzar per les campanyes electorals, distribuir els càrrecs interns i altres. Aquest grup de partits se'ls considera més orientats cap a la bella política, però que si s'analitza a fons, tampoc tenen tantes diferències amb el grup de partits que volen representar la nova política.

Potenciem la representació de les AAVV

Un pas endavant en la participació ciutadana a la nostra ciutat
Voler potenciar la representació veïnal i donar-li el protagonisme que li correspon, en una societat organitzada democràticament com ho és la nostra, no és cap acte de fer volar coloms, ni cap acció que pugui ser titllada de demagògica, si és que algú, llegint aquest article d'opinió, se li pot ocórrer de dir o d'escriure.

Des dels socialistes de Sant Cugat sempre hem fet una aposta clara per les dues democràcies possibles, la representativa i la participativa. I és en aquest context de la democràcia participativa que volem expressar opinió i debat, en relació a millorar, en els constituïts òrgans de participació de l'Ajuntament, la presència dels representants veïnals.

Avui en dia no podem negar que en molts d'aquests òrgans ja hi són representats els membres de les entitats veïnals, però encara no hi són en tots. Per tant, ja partim d'una primera proposta a millorar i fer, així, un pas endavant en la participació ciutadana a la nostra ciutat.

Des del PSC entenem que la representació ciutadana, canalitzada a través de les entitats veïnals (AAVV) no poden viure aïllades de la resta dels sectors i han de poder participar de la presa de decisions quant als equipaments i serveis de cultura, d'esports, els socials, els educatius, etc. Els òrgans de participació i sectorials de l'Ajuntament no poden viure d'esquena als veïns i les veïnes, que moltes vegades suporten i aguanten l'activitat de l'espai públic i del seu entorn, així com, en algunes ocasions, en són corresponsables mitjançant les AAVV dels barris. Ens cal lligar la plena participació de la ciutat amb la realitat del carrer i amb les persones que hi conviuen diàriament.

Entre nacionalistes i independents.

He sentit alguns independentistes que asseguren que no són pas nacionalistes, que no és pas la mateixa cosa. Al principi no m’ho vaig creure, però cada dia penso més que tenen raó. De fet, aquesta diferència ens pot ajudar a tots plegats a sortir del caos on ens hem ficat els últims tres anys a la política catalana. Ara crec, no és pas una teoria meva, que el nacionalisme a Europa és un procés que engega cap el 1900, tot coincidint amb la dissolució dels grups religiosos més conservadors. Eren grups que havien tingut la religió com un refugi, una identitat.

Els comportaments nacionalistes a Europa tindrien doncs un perfil molt semblant al religiós conservador. Les dues guerres europees del segle XX tenen molt de les guerres de religió històriques. Per altra banda, el moviment independentista a la nostra societat es posa en marxa amb la crisi econòmica i financera. Les persones afectades són de classe mitjana, plenament embarcades en el mite neoliberal, individualista. S’havien hipotecat, confiaven en el sistema com empresaris petits o mitjans, com emprenedors i autònoms. Rebutjaven la sanitat o l’educació pública. Volien ser rics o ja creien que ho eren

Per a ells, la crisi va ser un cop de realitat, un abús, una humiliació pública. Es van quedar sense 'aixopluc emotiu'. Des de la dreta nacionalista del poder van detectar el moviment i van escalfar la seva indignació (una indignació diferent de la del 15 M, és clar). Els hi van oferir un respecte, reconeixement, compensacions, una identitat , un refugi.

És clar que uns i altres, nacionalistes i independentistes tenen un origen i una historia diferents. Crec que tindran també una sortida diferent.

De les zones verdes a Can Barata, passant per Jaumandreu

Sant Cugat és una ciutat que es pot dir que és 'amable' per viure-hi, però encara segueix tenint grans contradiccions, sobretot pel que fa a la distribució del pressupost i a determinades decisions mal enfocades. Som capaços de passar a fer propostes d'incorporació de nous espais culturals a la ciutat i de sobte, perdre'ls, com va passar amb el museu de les matemàtiques (Casa Jaumandreu) i ara amb l'Ateneu, que es cedeix tot l'espai a aquesta entitat, o bé remodelar una masia anunciant una utilització concreta sense tenir cap projecte artístic o cultural (Can Quitèria). 

L'equip de govern també és un 'especialista' en no reconèixer quan s'equivoca o en fa alguna de grossa, i prefereixen tirar endavant costi el què costi. Dos exemples clars són el de les zones verdes i els serveis educatius que depenen de l'Ajuntament. La problemàtica d'una mala reparcel·lació i d'un excessiu cost en les expropiacions, al nostre entendre, ha posat d'acord a tota l'oposició a més d'entitats veïnals, perquè entenem que les coses s'haguessin pogut fer d'una altra manera. Respecte al tractament dels serveis educatius municipals (escoles bressol, de música i d'art), han anunciat que aplicaran criteris de tarifació social, de poc ens servirà, si se'ns cauen els edificis a sobre, o bé no invertim en els projectes educatius, professors i espais, poc hi creuen en l'educació pública. Cal potenciar l'ensenyament artístic públic, no de paraula, sinó de fets, amb una ciutat tan creativa com és la nostra, cal anunciar també fortes inversions, en el pressupost no hi són.

El PSC impulsa, amb altres partits i entitats veïnals, un contenciós per a les #zones verdes de Sant Cugat

El PSC de Sant Cugat, conjuntament amb diverses associacions veïnals i la majoria dels partits de la oposició de l’Ajuntament de Sant Cugat i de l’Entitat Municipal de Valldoreix: Associació de Veïns Progressistes, Gent per Valldoreix, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa per Catalunya (ICV), Moviment d’Esquerres (MES) i Procés Constituent (PC), han interposat un recurs contenciós-administratiu contra una modificació del Pla General Metropolità d’ordenació urbanística que abasta diverses zones del Municipi.

L’objectiu principal d’aquesta modificació és no haver de pagar els més de 80 milions d’euros que suposarien les expropiacions que legalment poden sol·licitar els propietaris de terrenys afectats per zones verdes, dels que ja se’n hagut de pagar més de 20 milions. Però, segons el que diuen els demandants, "s’aprofita aquesta modificació per realitzar uns canvis innecessaris que afavoreixen indegudament alguns propietaris en detriment de les arques municipals"

Una nova centralitat al nord de Sant Cugat

Arran de la visita que els socialistes vam fer aquesta setmana al CAR de Sant Cugat, i parlant amb membres de la seva direcció, ens plantejàvem la necessitat de 'permeabilitzar' o de connectar millor el CAR amb la ciutat, mantenint el seu aïllament de treball. Fet lògic, per altra banda, per assolir amb concentració l'èxit dels esportistes que s'hi entrenen. I més enllà de pensar sobre els beneficis que reporta a la ciutat com equipament esportiu, en té d'altres, com és el de posicionar el nom del nostre municipi al món. Unes instal·lacions de primer nivell esportiu, desconegudes per la gran majoria de santcugatencs, però conegudes per l'elit esportiva mundial.

La reflexió tenint mirada àmplia, ja no és només amb el CAR, sinó en la necessitat de planificar amb cura aquell àmbit geogràfic que esdevindrà una nova centralitat en termes de mobilitat. Fem repàs, allà, al nord de Coll Favà a tocar el barri de Volpelleres, s'hi construiran dos nous equipaments escolars, la 12a escola i el trasllat de l'institut Leonardo da Vinci lligat al poliesportiu d'ús públic de dimensions similars al PAV3 del centre.

Preservem Collserola

El més important de tot és com combinem la convivència entre la natura que tenim i les persones que diàriament passen pel Parc Natural
El Parc Natural de Collserola s'ha convertit en un pulmó verd molt necessari per a tota la població que viu a l'àrea metropolitana. Evidentment, Sant Cugat s'ha convertit en un municipi on una part important dels seus habitants els agrada gaudir de la natura de Collserola.

Gràcies a Collserola tenim l'oportunitat de practicar molts tipus d'activitat física, que a part de ser saludable, també ens proporciona el contacte amb la natura amb uns paisatges únics.

Entre les activitats més freqüents que es desenvolupen a tota la serra de Collserola ens podem trobar sortides de running, marxes de BTT, rutes de senderisme, aplecs culturals, entre altres. Crec que el fet més destacable de tot això és que persones de totes les edats gaudeixen de Collserola. Per tant, és un espai de convivència que cal conservar-lo.

Seria un descrèdit per part meva no destacar tots aquells guardes forestals i persones que de manera desinteressada com l'ADF, fan una tasca vital per mantenir net, segur i bonic el Parc Natural de Collserola. També podem destacar dintre dels col·lectius que vetllen per al bon manteniment el Parc a Protecció Civil, sempre col·labora en tot tipus d'actes, i els Bombers de la Generalitat que sempre han d'estar alerta per qualsevol tipus d'incendi o problema que succeeixi.

Com deia a l'inici, la situació del Parc Natural de Collserola no només afecta Sant Cugat, sinó que també municipis com Barcelona, Cerdanyola, Montcada i Reixac i altres participen en el dia a dia de la vida del Parc Natural. Cal fer un esment al consorci del Parc Natural, que ha de fer una tasca de coordinació molt important entre totes les administracions afectades.

Això vol dir que hi ha moltes parts implicades en el manteniment del Parc Natural i que es necessita voluntat per part de tots de treballar plegats per un objectiu comú.

El més important de tot és com combinem la convivència entre la natura que tenim i les persones que diàriament passen pel Parc Natural. No és fàcil, ja que hi ha diverses carreteres que hi tenen un trànsit constant, sobretot entre setmana. Per altra banda, els caps de setmana hi ha una activitat més alta entre els camins, senders i corriols del Parc Natural. Per tant, en una setmana normal, passa molta gent per Collserola.

La solució per mantenir Collserola neta, segura i amb vida pròpia, passa per una conscienciació entre tots de com comportar-se en un espai natural, és a dir, no fer foc, excepte en les zones habilitades, no llençar burilles, no deixar deixalles al bosc, etc.

Per tant, preservar Collserola com fins ara la coneixem com un parc natural agradable per fer multituds d'activitats, depèn de tu, de mi en definitiva de tots.

per Francesc Aguilà  

http://www.totsantcugat.cat/opinio/preservem-collserola-59851102.html