Pactar amb l'enemic? Mai de la vida ! I doncs, com farem la pau?

Montserrat Colldeforns
Per sort a Espanya ja no estem en guerra (de les de veritat) però fa temps que ens trobem en la major crisi des de la guerra civil del 1936. I les seqüeles són enormes. Un exemple: a la nostra ciutat totes les entitats socials coincideixen que la pobresa - i, per tant, les penalitats, la mala salut, la manca d'oportunitats i la frustració personal i social- s'està convertint en una malaltia crònica. No és una situació temporal que pot revertir fàcilment quan sortim de la crisi. Cal fer quelcom 'ja'.

Hi ha moltes ganes de canviar la realitat quotidiana, i per fer això cal canviar les polítiques. No només les polítiques econòmiques. La crisi és també social i institucional. No n'hi ha prou amb paraules i frases que caben en un tuit. I les mesures concretes que han de permetre canviar aquesta realitat han de començar el més aviat possible. L'acord del PSOE amb C's és un exemple de la dita castellana 'lo mejor es enemigo de lo bueno'.

I sí, C's continua sent un partit de dretes, unes dretes però que, a diferència del PP, entenen que perquè la democràcia funcioni de veritat hem de revertir les taxes de pobresa i hem de posar molts esforços en l'educació. Que entén que cal crear llocs de treball lligats a un model productiu que es prengui seriosament l'arribar a emissions zero de CO2, que accepta que cal millorar, i molt, l'equitat del nostre sistema d'impostos, frenant la recaptació que ve del treball de les classes mitjanes i treballadores i augmentant la que ve de la riquesa i les activitats nocives.

Un govern només d'esquerres faria això i molt més i potser amb més rapidesa? Segurament, no ho dubto, però els números - electorals - no surten, simplement no hi són. Aleshores, cal renunciar? Cal deixar que el PP continuï manant a la seva manera?

El PSC visita Creu Roja i s'interessa pels serveis de primera necessitat.

L'entitat dóna servei a Sant Cugat, Rubí, Valldoreix i, en alguns serveis, a Castellbisbal.
El portaveu socialista, Pere Soler, valora de forma molt positiva la feina que està duent a terme la Creu Roja de Sant Cugat. Soler ha visitat recentment aquesta entitat per conèixer de primera mà els serveis que Creu Roja està donant a la ciutat.

Segons ha pogut constatar de la visita, els representants de Creu Roja li han traslladar que "de moment encara no hi ha simptomes de la recuperació econòmica, segueixen creixent en nombre les demandes en aquelles atencions de primeres necessitats de la nostra població"

Per Pere Soler, hi ha una "bona coordinació, fruit de l'experiència, entre els diferents actors en casos extrems amb protecció civil, ADF i la Policia Local" En aquest sentit el portaveu socialista assegura que Sant Cugat té una bona cobertura en assistència i ajuda a la població, i pel que fa Creu Roja, "moltes vegades s'anticipa a accions que haurien d'estar resoltes per les administracions".

Segons els responsables de Creu Roja Sant Cugat, "estem oferint a la nostra ciutat una amplitud de serveis que supera la seixantena, entre assistencials, i serveis ordinaris de suport". Per les dades que es tenen, a Pere Soler li han sobtat les de l'elevat nombre de teleasistències per "violència de gènere", fet que demostra que encara s'ha de posar -segons Soler- "més èmfasi en les polítiques d'igualtat a la nostra societat".

A la visita hi vàren assistir en Lluís Carreras, president local de la Creu Roja, Xavier Arroyo, coordinador, i pel PSC, Montserrat Colldeforns, Alexis Garrido i Pere Soler.

Creu Roja Sant Cugat té més de 4.000 socis i quasi 400 voluntaris que fan que sigui una de les entitats més actives i més importants de la ciutat.

Miquel Iceta reclama fer “pinya” per salvar la plantilla i la producció de la Delphi

Miquel Iceta ha dit que “és hora de fer pinya” a l’entorn dels treballadors de la Delphi amb l’objectiu d’ajudar-los a trobar una sortida viable a l’anuncia de tancament que ha fet recentment l’empresa.

Iceta s’ha reunit aquest matí amb els representants del Comitè d’Empresa a la mateixa planta de Delphi a Sant Cugat i ha pogut escoltar de primera mà els detalls de l’anunci del tancament, que afectarà a 550 treballadors directes i a uns 140 d’indirectes. Al final de la trobada Miquel Iceta s’ha mostrat preocupat per aquesta situació i a ofert el màxim d’ajuda possible per trobar una sortida viable, i ha recordat al Comitè d’Empresa “que els socialistes varem ser els impulsors de la creació de la Comissió d’Automoció del Parlament de Catalunya, precissament per abordar casos com el que ara afecta la Delphi”.

El lidel del PSC ha reiterat que ara és hora de fer “acompanyament i no entrar en picabaralles poilítiques entre governs i oposició. Els partits, aquí, hem d’anar agafats de la mà, i sumar el màxim d’esforços entre les diferents administracions: les del territori amb els ajuntaments implicats, passant pel Consell Comarcal i fins a la Generalitat”

Iceta ha estat acompanyat en aquesta visita per l’alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez, el portaveu socialista de Sant Cugat, Pere Soler, el responsable del PSC de Sant Cugat en materia d’empresa, Vicenç San Francisco, i dels diputats del PSC Jordi Tarradas i Pol Gibert.

El portaveu socialista de Sant Cugat, Pere Soler, ha recordat que “des del primer moment el PSC s’ha mobilitzat per fer suport al conjunt de treballadors i de treballadores de l’empresa, impulsant una moció de suport a Delphi, des dels ajuntaments i des del Consell Comarcal del Vallès Occidental”. Soler també ha dit que el partit ha donat el màxim suport a la creació de la declaració “Cap a la segona Reindustrialització del Vallès Occidental” que es coordina dels del Consell.

NOTICIES RELACIONADES

El PAV3 de la Guinardera per Francesc Aguilà

 
 
Ja fa uns dies que tant en el Consell d'Esports com a la premsa es va anunciar la construcció del nou PAV 3 de la Guinardera, en els propers 16 mesos. És una bona notícia per la ciutat, però especialment pels clubs que hauran de fer servir la instal·lació. També cal destacar que servirà per descongestionar les pistes poliesportives de la Rambla del Celler però només per a determinats esports. Altres esports com l'hoquei sobre patins i el patinatge artístic es quedaran sense poder utilitzar la nova instal·lació.

Ara bé, hem de saber que es farà una instal·lació sense vestidors, cosa que fa que tinguem una pista poliesportiva molt necessària però sense uns serveis de vestidors.

Aquest tema dels vestidors va sortir en el Consell d'Esports. Es va produir un debat on es van veure diferents punts de vista. El primer és que aquest nou equipament sense vestidors pot provocar una baixada de la qualitat en la pràctica esportiva. El segon és que no seran suficients els vestidors que ja hi ha a la ZEM de la Guinardera per absorbir més esportistes. Per últim, hi ha el punt de vista del govern: conscient que l´entrada en funcionament d'aquest equipament pot provocar un bon enrenou, es va reemplaçar, un cop acabada l'obra, a fer un plantejament de si fan falta més vestidors o no.

#SALVEMDELPHI


pere.solerRecordo que no fa gaires anys, durant la Festa de Tardor, a la paradeta del PSC, havíem fet una pancarta amb aquest titular/hashtag que recordava el passat de l'empresa com a Condiesel i Lucas.

Era una època difícil en la qual s'estava negociant l'anterior expedient de regulació d’ocupació (ERO), i amb la qual, desgraciadament, havíem mantingut contactes amb els sindicats i els membres del comitè d’empresa. Aleshores tot el consistori ja va mostrar el seu suport i volem entendre que l’equip de govern va fer el que va poder.

Nosaltres, com altres grups polítics, vàrem fer que se sumés el nom de Delphi (entre d’altres empreses amb situació difícil) a una proposta i elevar-la al Parlament de Catalunya per empènyer el govern de la Generalitat a sumar esforços i preservar, no només els llocs de treball, sinó també el teixit industrial del nostre país.

Ara no podem fer altra cosa que continuar batallant, mantenir contactes amb els principals protagonistes, ajudar a empènyer i a seguir-ne parlant públicament, perquè no quedi en l’oblit. Com a Ajuntament no fa encara tres mesos, vàrem aprovar el 'blindatge' del sòl industrial on està edificada la planta de Delphi. És a dir: que no s’especuli per fer-hi pisos. Com a força política, a banda d’estar contínuament connectats amb els principals afectats (sindicats i treballadors), hem de continuar realitzant totes les iniciatives que siguin possibles, anar tots a l'una.

Dijous, el ple de Consell Comarcal del Vallès Occidental aprovava una moció, per unanimitat, a favor dels treballadors i treballadores, on es demanava que els grups polítics es posicionin al seu costat, i d’ajudar-los en tot el que es pugui. Aquest problema ja no només és de Sant Cugat, també és comarcal i de país.

Si bé la proporció de treballadors de Sant Cugat ja és inferior als que aporta Rubí, Terrassa o Sabadell, continua formant part de la nostra història, del poc teixit productiu manufacturer que tenim. Ara toca unió, una bona coordinació d’àmbit comarcal, englobant diversos ajuntaments del territori, implicant-hi tots els alcaldes i alcaldesses per ajudar a trobar solucions. Creiem que tant sindicats com les treballadores i els treballadors estarien satisfets que els seus representants polítics i les seves institucions públiques es moguin. Després caldrà pensar la responsabilitat que ens pertoca a cadascú.

El mateix dia que va esclatar la notícia, al vespre vàrem tenir ocasió de parlar-ne amb l’alcaldessa de Rubí i altres companys de la comarca i del parlament. A la trobada també hi eren presents membres de la UGT i treballadors. La reunió va ser molt positiva, constructiva, i es va acordar sumar i remar tots en la mateixa direcció per intentar trobar solucions a la planta de Delphi i als seus llocs de treball. És el que ens toca fer, no només solidaritzar-nos, sinó també posar-nos a treballar, explorar les diferents accions i iniciatives, per obtenir entre tots plegats un desenllaç òptim.

També cal reprendre les iniciatives parlamentàries que ens ajudin a pressionar el govern de la Generalitat, al Departament de Treball i a l’empresa consultora, a accelerar un horitzó positiu per salvaguardar els llocs de treball, i que l’empresa matriu vegi que per un procés de deslocalització no pot fer el que vulgui.

Reclamem que hi hagi algun tipus de conseqüència, que s’adaptin mesures per evitar 'fugides' amb traves administratives, i que si s’escau, no tremoli el pols a l’hora de posar sancions o demanar devolucions si hi ha hagut algun tipus de subvenció o de benefici a l’empresa, per part de les administracions. Que es penalitzi en tot el territori els moviments d’aquests grups empresarials, fent i desfent al seu desig econòmic. No pot ser! No hi ha dret que es jugui amb el futur de centenars de famílies.

Columna original: http://www.cugat.cat/diari/opinio/116612



EL PERFIL

Hacía ya mucho tiempo que mi amigo venía diciendo que se le estaba hinchando cierta parte de su anatomía. Y a base de bien. ¡No se imaginan ustedes con qué contundencia solía decirlo! Fue por eso que, cuando volvió a escuchar por enésima vez aquello de “buscamos otros perfil” decidió que ésa sería la última vez que estaba dispuesto a oír esa frase.

El vocablo “perfil”, muy utilizado por los responsables de Recursos Humanos, tenía parte de culpa de dicha hinchazón. En esos departamentos, las empresas o entidades suelen catalogar, clasificar y determinar la valía de las personas en cuestión de minutos.

Por mi parte, no siendo un entendido en la materia, catalogaría su perfil como el de “el clásico currante de toda la vida”. Pero con matices importantes. Es decir, ciertamente se trata de uno de esos trabajadores que ya tienen el cuerpo acostumbrado a muchos madrugones, a las seis de la mañana, a las cinco y media o a la hora que convenga para llegar puntual a una dura jornada laboral. Pertenecía a esa clase de trabajadores que, además del salario, también buscaban el reconocimiento a su esfuerzo y la satisfacción del trabajo bien hecho, consciente de que no existe otra forma de ganarse el pan que con el sudor de la frente.