Sant Cugat és una ciutat que es pot dir que és 'amable' per viure-hi,
però encara segueix tenint grans contradiccions, sobretot pel que fa a
la distribució del pressupost i a determinades decisions mal enfocades.
Som capaços de passar a fer propostes d'incorporació de nous espais
culturals a la ciutat i de sobte, perdre'ls, com va passar amb el museu
de les matemàtiques (Casa Jaumandreu) i ara amb l'Ateneu, que es cedeix
tot l'espai a aquesta entitat, o bé remodelar una masia anunciant una
utilització concreta sense tenir cap projecte artístic o cultural (Can
Quitèria).
L'equip de govern també és un 'especialista' en no reconèixer quan
s'equivoca o en fa alguna de grossa, i prefereixen tirar endavant costi
el què costi. Dos exemples clars són el de les zones verdes i els
serveis educatius que depenen de l'Ajuntament. La problemàtica d'una
mala reparcel·lació i d'un excessiu cost en les expropiacions, al nostre
entendre, ha posat d'acord a tota l'oposició a més d'entitats veïnals,
perquè entenem que les coses s'haguessin pogut fer d'una altra manera.
Respecte al tractament dels serveis educatius municipals (escoles
bressol, de música i d'art), han anunciat que aplicaran criteris de
tarifació social, de poc ens servirà, si se'ns cauen els edificis a
sobre, o bé no invertim en els projectes educatius, professors i espais,
poc hi creuen en l'educació pública. Cal potenciar l'ensenyament
artístic públic, no de paraula, sinó de fets, amb una ciutat tan
creativa com és la nostra, cal anunciar també fortes inversions, en el
pressupost no hi són.
Parlant de model educatiu, seguim sense entendre la defensa aferrissada del govern de la ciutat a mantenir determinats concerts a escoles elitistes (quasi 30 milions d'euros al nostre municipi en els darrers cinc cursos). Potser és que temen que després pot venir la retirada d'altres concerts a escoles de la 'seva corda'. També aprofitem per dir que determinats partits es facin mirar com s'equivoquen 'votant' o tenen incoherències territorials (ho deixo aquí). Ara, content que Sant Cugat i el PSC hagin estat els precursors de la defensa d'aquesta 'retirada' i que hagi prosperat com una taca d'oli i hagi arribat al Parlament de Catalunya, de moment ja tenim 'mandat del Parlament!' per instar el govern a executar-ho.
I per últim un fet 'singular' per a la ciutat més 'rica del país' i una de les tres primeres de l'Estat. Si en els diaris d'abast nacional o estatal sortís la notícia que en un barri de Sant Cugat des de fa dècades s'està abastint d'aigua de boca en camions cisternes, pocs s'ho creurien, i es posarien a riure. Si els diguessin a més que, on hi ha la taxa d'atur més baixa i els preus de l'habitatge més cars, té indrets al municipi que no està connectat a la xarxa d'aigües, s'ho creurien? Doncs sí aquest lloc es diu Can Barata, un barri que després de passar per un munt d'anys de problemes amb la seva reparcel·lació urbanística, segueix sense poder obrir l'aixeta i tenir la pressió, la qualitat i la quantitat de subministrament d'aigua per la qual paguen. I no és que els hi surti més barata que a Valldoreix o Can Traval, paguen el mateix, però ens surt, a tots, més car.
Fa anys que el problema està sobre la taula, ni tan sols hi ha estudis que valorin el cost de connexió de la xarxa, en canvi sí el de posar un segon dipòsit. No som experts, però anant pel camí dels monjos, entre Can Graells i Can Barata no hi ha tanta distància, a més és sol agrícola i forestal, vaja que si hi hagués voluntat es podria fer. Per això els socialistes hem presentat una proposta en els pressupostos participatius per quantificar el cost i en la mesura del possible tirar-ho endavant.
Aquests exemples són els que nosaltres, els socialistes faríem de manera diferent, i indagaríem o proposaríem diàlegs diferents. Avui, però, diada de Sant Jordi, aprofitem per gaudir del dia, sortir a passejar amb aquest color roig de les roses que envaeix la nostra ciutat, un dia dels ciutadans, dels llibreters i dels floristes en què el PSC (com cada any) hem decidit sumar-nos-hi des de la ciutadania i no muntar parada, avui toca a qui toca. Per cert, el darrer recordatori és per a la plantilla de Delphi i Ferrovial, i per a les seves famílies que ho estan passant malament, ànim i força.
Parlant de model educatiu, seguim sense entendre la defensa aferrissada del govern de la ciutat a mantenir determinats concerts a escoles elitistes (quasi 30 milions d'euros al nostre municipi en els darrers cinc cursos). Potser és que temen que després pot venir la retirada d'altres concerts a escoles de la 'seva corda'. També aprofitem per dir que determinats partits es facin mirar com s'equivoquen 'votant' o tenen incoherències territorials (ho deixo aquí). Ara, content que Sant Cugat i el PSC hagin estat els precursors de la defensa d'aquesta 'retirada' i que hagi prosperat com una taca d'oli i hagi arribat al Parlament de Catalunya, de moment ja tenim 'mandat del Parlament!' per instar el govern a executar-ho.
I per últim un fet 'singular' per a la ciutat més 'rica del país' i una de les tres primeres de l'Estat. Si en els diaris d'abast nacional o estatal sortís la notícia que en un barri de Sant Cugat des de fa dècades s'està abastint d'aigua de boca en camions cisternes, pocs s'ho creurien, i es posarien a riure. Si els diguessin a més que, on hi ha la taxa d'atur més baixa i els preus de l'habitatge més cars, té indrets al municipi que no està connectat a la xarxa d'aigües, s'ho creurien? Doncs sí aquest lloc es diu Can Barata, un barri que després de passar per un munt d'anys de problemes amb la seva reparcel·lació urbanística, segueix sense poder obrir l'aixeta i tenir la pressió, la qualitat i la quantitat de subministrament d'aigua per la qual paguen. I no és que els hi surti més barata que a Valldoreix o Can Traval, paguen el mateix, però ens surt, a tots, més car.
Fa anys que el problema està sobre la taula, ni tan sols hi ha estudis que valorin el cost de connexió de la xarxa, en canvi sí el de posar un segon dipòsit. No som experts, però anant pel camí dels monjos, entre Can Graells i Can Barata no hi ha tanta distància, a més és sol agrícola i forestal, vaja que si hi hagués voluntat es podria fer. Per això els socialistes hem presentat una proposta en els pressupostos participatius per quantificar el cost i en la mesura del possible tirar-ho endavant.
Aquests exemples són els que nosaltres, els socialistes faríem de manera diferent, i indagaríem o proposaríem diàlegs diferents. Avui, però, diada de Sant Jordi, aprofitem per gaudir del dia, sortir a passejar amb aquest color roig de les roses que envaeix la nostra ciutat, un dia dels ciutadans, dels llibreters i dels floristes en què el PSC (com cada any) hem decidit sumar-nos-hi des de la ciutadania i no muntar parada, avui toca a qui toca. Per cert, el darrer recordatori és per a la plantilla de Delphi i Ferrovial, i per a les seves famílies que ho estan passant malament, ànim i força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario