Fem una crida a favor que hi hagi més civisme

La crema de containers, pintades, o les defecacions d’animals al carrer, suposen una despesa inacceptable per a les arques municipals
Els socialistes de Sant Cugat alerten que és inacceptable seguir assumint les despeses de diner públic, sobrevingudes per accions d’incivisme. Els darrers containers cremats a la via pública aquesta setmana, afegit a les pintades incontrolades de graffitis en nombrosos punts de la ciutat, conjuntament amb les defecacions i orins d’animals domèstics damunt les voreres, i en parcs i zones verdes, són un un clar exemple que la Ciutat no està avançant en matèria de civisme.

Pels socialistes també és important i necessari que hi hagi un acord definitiu del Pacte per la Nit, per tal de trobar l’equilibri entre l’ocupació de terrasses, el soroll nocturn que provoquen i el descans veïnal dels sectors on hi ha terrasses d’establiments comercials.

El portaveu socialista, Pere Soler, fa una crida a l’equip de govern a no abaixar tant els braços i a millorar els resultats en polítiques de “bona ciutadania”. Per Soler, que en el passat ple de juny ja va preguntar perquè no hi ha agents cívics al carrer, cal “que s’intensifiquin les accions a peu de carrer, tan les preventives com les sancionadores, especialment per aquelles persones que es dediquen a maltractar el mobiliari urbà, a cremar contenidors, o embrutar la via pública, i per tant s’ha de donar instruccions precisses a la policia local i posar agents cívics al carrer a reforçar aquestes tasques”.

El PSC també lamenta “l’incivisme ideològic” que han mostrat alguns, que en aquesta campanya electoral s’han dedicat a trinxar pancartes i cartelleria d’alguns partits. Per Pere Soler, “no són maneres de practicar la bona convivència si d’entrada ja no s’accepten els valors de la democràcia, inclosos els de la diversitat de pensament”

Segons el portaveu socialista, cal insistir en l’educació cívica i en seguir fent pedagogia, per tal que “algun dia poguem arribar a tenir un nivell excel·lent de civisme, i a Sant Cugat ens en poguem sentir orgullosos”.

Carles Martí diu a Sant Cugat que el Sí del PSC és per sumar-se al canvi a l'esquerra que ha de liderar el PSOE

El cap de llista del PSC a la candidatura del senat ha fet campanya a Sant Cugat acompanyat de militants de l'Agrupació local i del primer secretari, Pere Soler. 

Carles Martí està convençut que tant el PSC a Catalunya com el PSOE, a la resta de l'Estat,  tindran molts millors resultats que el publicats a les enquestes.

Martí ha dit a Sant Cugat que la suma del PSC serà important en el canvi a l'esquerra del futur govern d'Espanya que liderarà Pedro Sánchez.

El candidat del PSC al senat ha estat a Sant Cugat fent campanya, participant a la carpa del PSC, ubicada a la plaça de l'estació, passejant pels carrers del centre visitant establiments comercials, esmorzant amb representants d'entitats veïnals de la ciutat, protagonitzant en una entrevista a TV Sant Cugat, i finalment, fent una trobada amb representants sindicals de la Vila.

Martí ha estat acompanyat en tot moment pel primer secretari del PSC local, Pere Soler, i companys de l'executiva.

Guerres i dones.




Extraordinari el llibre de Svetlana Alexiévitch. Darrere del títol La guerra no té rostre de dona, la premi Nobel realitza un treball inèdit en el terreny de la dolorosa relació entre les dones i la guerra.

La guerra, millor dit, les guerres han estat una constant en la Història des del començament dels temps coneguts. Tant constants que semblen complir un destí ineluctable i que en la seva formulació teòrica (i mes conservadora) ve a dir: Com que l’home es un llop per l’home, resulta natural que esclatin brots de violència col·lectiva. De fet, tots els esforços civilitzadors han tendit a substituir les armes per la paraula, per la negociació, la diplomàcia i la política. La pau, seria doncs el resultat d’un esforç de construcció voluntària i voluntariosa.
 
D’altra banda, no és estrany que el discurs de la violència inevitable hagi estat tant dominant. En un tipus de cultura patriarcal fonamentada en la competència, el domini i la permissivitat en l’expressió violenta, la guerra no solament és acceptada, sinó sovint “exaltada” en forma de relat heroic, de mostra de grandesa, de valentia i honor individual i col·lectius. La Historia se’ns ha explicat posant majúscules a les grans batalles i fent de les conquestes violentes l’explicació de molts avenços.