Els dies passen i les incerteses creixen
Són moments de reinvenció, són moments de reflexió per al socialisme
democràtic, ara qüestionat i en molta part per la nostra pròpia reacció
davant dels problemes de la societat, però també perquè hem estat
capaços de teixir una desconfiança amb la ciutadania per diversos
motius. És cert que també hem estat la formació política que ha dut
vertaderes transformacions al territori des de la nostra creença
municipalista, hem desenvolupat polítiques engrescadores i salts de
qualitat respecte a la millora de drets individuals i socials, i aquest
ha de ser el nostre bagatge, la nostra història. Però no podem viure
d'ella, hem de recordar-la i prendre exemple de tot allò positiu per a
construir un futur millor, mantenir la imaginació i la valentia de posar
sobre la taula respostes que ens demanda la societat.
Cal sortir d'aquest atzucac, cal refermar una aposta, consolidar i
mantenir els nostres valors i fer apostes decidides sense dubtar. Hem de
fer autocrítica i dir que els fets que han passat al nostre partit
fraternal -el PSOE- no poden passar, no hi ha d'haver por a consultar la
militància, no hi ha d'haver por per continuar apostant amb allò que
creiem que ha de ser l'encaix de Catalunya amb la resta de l'Estat. I
mentre nosaltres, el PSC, en un procés precongressual i amb primàries
pel mig, però de manera responsable i serena.
A tall d'exemple, l'altra dia un exregidor (d'aquests que ara s'han
quedat sense nom) de Sant Cugat 'm'etiquetava' en una piulada, per fer
burla, una fotografia on es veia clarament el vot federalista del
Parlament de Catalunya (només el del grup socialista) i em fa venir a la
memòria una fotografia similar de fa temps quan només hi havia tres
taques defensant la independència. I ara què us he d'explicar. La
política va a una velocitat de creuer i som capaços d'amortitzar
lideratges i idearis d'una manera massa ràpida.
Els temps canvien, les prioritats també, i els missatges engrescadors
també, quan tens una mirada àmplia i veus que és molt millor
coordinar-se amb d'altres, aprofitar recursos conjuntament, teixir
complicitats amb l'entorn, amb els veïns, planificar estratègies
comunes, compartir despeses i encerts... Doncs tot això és el
federalisme. T'adones que l'endogàmia i els clans en una societat oberta
com la nostra no té sortida i que tendeix al fracàs i a la frustració
per acabar impedint el fet relacional amb els altres.
Aquí a la nostra ciutat la ciutadania demanda solucions per la brutícia,
el civisme, la mobilitat, però té ganes de sortir al carrer, un pacte
per la nit 'encallat', unes terrasses de bars i restaurants amb horaris
discrecionals, un augment de robatoris, uns barris que volen reivindicar
el seu paper al municipis, unes entitats dinàmiques i una pèrdua de
respecte generalitzada pel bé comú i per als gestors per part de
determinats col·lectius i persones que veu alguns cops enterbolit el
debat polític en la pròpia sala de plens de l'ajuntament. Amb això els
grups municipals i partits que a vegades ajudem a escalfar l'ambient,
hem de saber on hi ha la línia vermella i no passar de la protesta a la
manca de respecte.
Aprofitem per dir que aquest cap de setmana hi ha dos barris que
celebren la seva FESTA -que amb ells els agrada dir MAJOR-, com són el
barri del Monestir-Sant Francesc i Volpelleres. Per la primera és la
consolidació d'un projecte de 14 anys de festa i uns quants més
d'entitat veïnal, sempre al peu del canó i cercant el millor per un dels
barris més envellits. Volpelleres celebra la primera amb uns 'nous
veïns i veïnes' en un barri nou, que demostren que l'activisme veïnal
quan interessa segueix viu. Sempre hem dit que el nivell de
representació i reivindicació més pròxim son les entitats veïnals.
Ambdós barris els uneix una cosa: la manca de serveis de proximitat. Cal
posar fil a l'agulla i tenir una mirada global per fer-hi front.
DONCS A TOTS ELS VEÏNS I VEÏNES DEL MONESTIR-SANT FRANCESC I VOLPELLERES: BONA FESTA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario