“Si comprenem millor el que passa, possiblement actuarem i viurem millor
Un amic, en Santi Guillen, impulsor de Gent Creativa –un grup que
estudia com les activitats creatives ajuden a conformar ciutadania
activa–, ha llançat davant meu una frase que reprodueixo: “No es pot
entendre que Donald Trump guanyi, si no es té en compte el paper que
juga la por. Els americans tenen por.” I vet aquí, que d'una manera tan
gràfica com aquesta queda sintetitzada una reflexió que alguns han i hem
aprofundit en diversos àmbits i treballs sobre el paper primordial de
les emocions a la vida política. Fins fa poc s'ha viscut en la creença
que allò que regeix les decisions polítiques és quelcom de raonable,
mesurat i objectiu; sobretot si se'ns ofereix ben acompanyat de moltes
xifres destinades a anorrear el nostre escàs coneixement de la realitat
i, per tant, fer-nos callar. La vida emocional sembla reservada per a
l'àmbit de l'íntim, el privat. Cada cop més, però, anem redescobrint que
els sentiments i les emocions personals, sovint identificats amb les
col·lectives, no solament impulsen moviments socials sinó que arriben a
determinar la via política, el destí de milions de persones. Persones,
grups humans i decisions polítiques mogudes per les emocions. Sí.
Quines? Com actuen? Sense posar-hi nom, sense atorgar-los el paper que
juguen no es poden explicar ni els grans desastres ni les grans proeses
ni avenços de la humanitat. Seria bo posar-hi noms i fer una bona llista
de quines són aquestes emocions. I col·locar-les en el lloc exacte on
solem situar les interpretacions racionals. I veure si ens aproximem
millor a la complexitat dels moviments i respostes polítiques.
I
vet aquí un segon suggeriment que neix com a resposta a la difícil i
angoixant pregunta sobre el que ens està passant. Quin és l'origen del
malestar actual ben manifest en tants àmbits de la vida personal i
col·lectiva. Una altra veu sàvia i amiga, la de Victoria Camps, ens
ofereix reflexions poc habituals sobre la vida col·lectiva i sobre les
actituds desitjables per afrontar els nostres malestars generalitzats.
El seu llibre Elogio de la duda obre perspectives noves sobre les
qüestions de sempre conjugades en el nostre present. I ho fa malgrat
que en aquesta època de respostes ràpides i senzilles el dubtar, posar
en qüestió, plantejar preguntes i relativitzar no resulten “ sexis”. En
tots cas, planteja visions ben útils per millorar la convivència humana:
fugir dels dogmes, dels etiquetatges, de les idees monolítiques.
Propostes que es fonamenten en grans pensadors, alguns de clàssics i
d'altres més moderns que han reflexionat sobre els eterns conflictes que
els humans encarem en tant que individus lliures i alhora en tant que
sers socials i sobre els quals Freud va extensament escriure en el seu
clàssic: Malestar de la Cultura.
Les paraules amigues ens diuen que si comprenem millor el que passa, possiblement actuarem i viurem millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario