El principi d'autoritat, un valor democràtic

Aquest Nadal diversos agents de la policia municipal han sofert agressions per part de ciutadans de Sant Cugat, en dues accions consecutives en el temps però que en principi són aïllades sense connexió entre els fets. El primer enfrontament es va produir la matinada del 25 de desembre en protegir una parella d'una agressió produïda per diverses persones, amb el resultat de cinc agents ferits que van necessitar assistència mèdica. L'endemà altres agents van patir contusions en defensar un altre ciutadà. En tots dos casos la professionalitat i preparació d'aquests agents van aconseguir resoldre les situacions amb èxit i evitar majors danys.

El primer de tot, esperar la ràpida recuperació de tots els ferits i donar-los suport en la seva arriscada labor i posar en valor que a l'Ajuntament que es personi com a acusació particular contra els agressors, en defensa dels seus treballadors i treballadores.

Aquests semblen fets aïllats, que entren dins dels riscos i perills de la seva professió i podem catalogar-los com a accidents laborals, però hem d'exigir a l'equip de govern que posin totes les mesures necessàries per evitar qualsevol accident laboral. Els agents dels cossos de seguretat són treballadors públics, la majoria mares i pares de família, i la seva feina és essencial en un estat democràtic com a garants de la nostra llibertat i seguretat.

Un bon acord per una ciutat millor

Feia trenta anys, si la memòria i els escrits no fallen, que els socialistes no donàvem suport a uns pressupostos locals. Algunes vegades ens havíem abstingut, d'altres fins i tot incorporat esmenes de millora, amb vot contrari... Però aquest cop, no només hem votat a favor, sinó que prèviament havíem tancat un acord de pressupost amb l'equip de govern.
 Fàcil si tenim present tres condicionants: un bon pressupost treballat amb una altra formació política, unes bones propostes del nostre programa electoral i fruit de les converses amb els veïns i veïnes i una voluntat d'arribar a l'acord.

A partir d'aquesta base sòlida l'èxit només depèn del consens i del tarannà de les persones que negocien, sense interrupcions i amb una fita concreta: assolir el millor acord per al nostre municipi. Amb un objectiu clar: fer una ciutat més amable, sostenible ambientalment, útil i vertebrada; que tingui com a premissa la cohesió del barris, repensant i optimitzant serveis, equipaments i recursos; pensant en l'habitatge; la racionalització i aplicació justa de les taxes, impostos i preus públics; i l'eficiència i l'eficàcia de l'administració. Per això les propostes les vàrem establir a partir dels tres eixos que pensem els més cabdals pel proper exercici 2017: la cohesió social i econòmica, els equipaments i la sostenibilitat i una mirada de proximitat als barris i a la mobilitat.

Males i bones notícies.

Constantment rebem notícies preocupants i entristidores: un munt d'informació sobre afers socials i col·lectius que ens arriben repetides, ampliades i sovint comentades per televisió. Aquest sembla haver-se convertit en l'altar on es consagra el que és important de veritat, el que mereix ser àmpliament difós, i el que no. Alguns fan la tria. De la molt complexa, canviant, realitat econòmica, cultural i social algú, alguns trien què és prou important per ser notícia i què no val la pena comunicar. “Això és notícia”, “això no és notícia”, se sent a dir. El què, primera tria. I el com, la segona. La importància d'aquestes tries no és menor. Si tal com diuen els experts les notícies i el seu tractament van formant no solament l'opinió publica, sinó també els estats d'ànim col·lectius... Si les notícies, i la manera com s'expliquen, els debats que generen, que creen, reforcen i escampen creences, prejudicis i emocions, val la pena veure què és el que es considera notícia, i com està tractada. És en el què i en el com on malauradament trobem, ras i curt, certs trets generals: és notícia allò que impacta, allò que crea conflicte, allò que és violent, tot nodrit de criteris de competició i guerra tan profundament arrelats en la nostra cultura. O bé també és notícia allò que desperta llàstima i llàgrimes que no sol acompanyar-se d'explicacions que permetin comprendre les raons i causes profundes del que succeeix. Es presenta com a anècdota, com a fet aïllat. Desperten sentiments que s'esgoten per ells mateixos. D'altra banda no solen ser considerats notícies fets que han requerit esforços sostinguts, sovint invisibles i quotidians de coordinació i solidaritat. Un exemple: la marxa de milers de dones palestines, israelianes, jordanes, musulmanes, cristianes i jueves de totes les edats i races durant uns dies per arribar a la casa de Netanyahu, totes vestides de blanc,

Les altres cares del canvi climàtic


El novembre passat vam veure com es reunien a Marràqueix els especialistes del món per parlar de com hem de millorar el nostre planeta per evitar l'escalfament global. Moltes propostes i discussions van escenificar un ambient d'acord sobre la urgència de prendre mesures el més aviat possible. Estem esgotant les nostres últimes oportunitats per frenar
l'escalfament de l'atmosfera i així salvar el futur de les pròximes generacions.

Perquè el canvi climàtic no és només una qüestió de medi ambient. És abans que res un problema social. Estem parlant d'un problema de salut global i de pobresa. La contaminació per combustibles fòssils al nostre entorn és causa de moltes malalties cardíaques i respiratòries.

Les grans sequeres -aquí i arreu- generen uns grans desequilibris territorials. El repartiment de l'aigua és i serà causa de conflictes cada vegada més importants i tràgics. La manca d'aigua no afecta només les terres de cultiu i a l'agricultura. No és només un problema d'abastament a les poblacions urbanes. El canvi climàtic pot convertir l'aigua en un producte de luxe... i això ens portarà les més grans injustícies.

A Sant Cugat també hem de millorar la nostra contribució per lluitar contra el canvi climàtic. Tenim molt a fer. Des de millorar la consciència social respecte al reciclatge i el tractament de les deixalles, fins a introduir beneficis fiscals per accions que redueixin la contaminació.

Hem de potenciar l'estalvi energètic; hem de rebaixar i introduir mètodes més eficaços de reciclatge dels envasos de begudes i de tota l'alimentació; hem de canviar els nostres hàbits alimentaris (disminuint la dieta càrnica) i de desplaçaments (millorant els transports públics).

Amb les decisives contribucions de tots nosaltres col·laborem per aconseguir aquesta fita tan ambiciosa. Els polítics (des de l'àmbit local i global) han de crear el marc adient per aconseguir-lo. I hauríem de fer-ho ràpidament. Els temps se'ns escapa.

Esperem que el pròxim govern dels EUA no freni aquesta carrera. El futur dels nostres fils està en joc.

PABLO BECEIRO és militant del PSC




Els nyaps de Sant Cugat

El reporter va preguntar a tres senyores: Per què té fama de pijo el poble? La resposta va quedar una mica enlaire

El passat dimecres dia 7 de desembre en el programa APM de TV3 i concretament en la secció del "Olé tu" la ciutat de Sant Cugat va ser la protagonista, el reporter en Peyu va ensenyar alguns dels nyaps que hi ha a la nostra ciutat. Entre els quals no va faltar el semàfor a terra del pas de vianants a la plaça quatre cantons.


 El programa va començar parlant sobre un àmbit tan abundant com són els parcs i jardins. És evident que hi ha molta zona enjardinada que no està en les millors condicions, i aquí van anar a parar, per demostrar la poca per no dir cap resta de gespa d'alguns dels nostres parcs i jardins.

La següent de les pífies va ser la col·locació de dues fonts enganxades literalment, òbviament el reporter juntament amb una altra persona van escenificar el problema de beure aigua a la vegada dues persones. Sobre les columnes que van sortir en el reportatge i que no tenen una base no entraré a valorar, ja que no sóc arquitecte, inclús hi ha dubtes que sigui una pífia, encara que sembli extravagant.

Van sortir uns senyals per conduir pintades a terra, la veritat és que eren d´un altre planeta. Hi havia escrit un senyal de STOP al revés, és a dir, POTS, inclús un senyal de velocitat que indicava 33 quilòmetres per hora. Pel que sembla no és una zona molt transitada per sort, estaria bé saber on és per passar-hi i veure de prop els senyals.

La lluita contra la pobresa energètica, la nostra prioritat social


La pobresa energètica s'entén com la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seves necessitats bàsiques de llum, aigua i gas. A Catalunya, i a Sant Cugat, hi ha massa persones que estan al llindar de la pobresa i no poden mantenir la seva llar a una temperatura adequada ni pagar les factures de llum i gas. És una pobresa silenciosa, no es percep, ni tampoc és comentari per evitar l'estigmatització. No és de rebut que les empreses de subministrament energètic no hagin signat encara els convenis amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica ni que el Govern no hagi aprovat el reglament que desplegui la llei 24/2015 per obligar a aquestes. El drama de la pobresa energètica està provocant una emergència social que els governs de Catalunya i Espanya no estan resolent. Es podrien evitar lamentables situacions simplement amb el compliment de les lleis.

Les xifres de la pobresa energètica a Catalunya delaten que el nombre de famílies que manifesten no poder pagar les factures dels subministraments bàsics ha augmentat des de l’esclat de la crisi econòmica, a Sant Cugat intuïm que també ha estat així però ho desconeixem. Tanmateix, no podem obviar que les causes de la pobresa energètica també van més enllà de la crisi econòmica, esdevenint un fenomen estructural, que respon principalment a l’increment dels preus dels subministraments bàsics: des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua una mitjana del 66%; i al mal estat de molts habitatges, sobretot en termes d’aïllament tèrmic: un 50% dels habitatges s’han construït sense criteris d’eficiència energètica.

La política d’habitatge del Govern català, especialment en matèria de pobresa energètica, ha estat testimonial els darrers anys i ha fracassat estrepitosament. S’ha limitat a fer polítiques declaratives que, tot i estar dotades de recursos, han estat del tot ineficaces per una manifesta manca de voluntat política, tant en el seu desenvolupament com en la gestió dels ajuts, a la nostra ciutat el ple municipal s’hi ha pronunciat, estem activant accions concretes tot i que no arribem a la població total necessitada.

De la inacció del Govern no en parlem només els socialistes, també ho fan les pròpies organitzacions socials integrants de la Taula de Pobresa Energètica, creada al juliol de 2014 amb l’objectiu de protegir les famílies vulnerables, que acusen al Govern català de paràlisi i inactivitat pocs mesos després de la seva constitució. La Llei aprovada 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica encara no s’ha desplegat i no ha presentat el corresponent reglament, tot i que els socialistes a través del grup parlamentari ho hem demanat en reiterades ocasions. Es desobeeix un mandat del Parlament, fent cas omís a les resolucions aprovades, entre d’altres, en el Ple de Pobresa de març de 2016 i en el Debat de Política General d’octubre de 2016, que l’insten a desplegar per la via d’urgència les mesures incloses aquesta llei.

Ernest Lluch, inspirador de l'Estat del Benestar


La passada setmana vam fer setze anys sense el nostre company Ernest Lluch i no només el recordem per la seva personalitat i la seva tasca política. El tenim present perquè estan presents els seus valors, que són el diàleg, la cohesió social i l'humanisme. Està present també en la sanitat pública, universal i gratuïta, una sanitat per a tots, que no deixa fora ningú, sense importar on visqui ni d'on vingui.

 La primavera passada va fer 30 anys de la promulgació d'una de les lleis més importants de la democràcia. La Llei General de Sanitat va ser impulsada per Ernest Lluch el 1984 com a ministre de Sanitat del primer govern socialista de la democràcia. Aquesta llei va ser redactada amb el model del ministre britànic William H. Beveridge (conegut per crear els anys quaranta l'Estat del Benestar a Gran Bretanya).

 La Llei General de Sanitat va extendre el sistema nacional de salut per a tots els ciutadans i no només pels que tributen pel seu treball. Va ser el principal impuls contra les desigualtats socials i va significar la consolidació del dret de salut com un dels drets bàsics de l'Estat del Benestar. Tant de bo tinguéssim una Llei d'Educació i una Llei Laboral respectada per tots i que duri al menys trenta anys, com la nostra Llei de Sanitat.

A la fi dels anys vuitanta, Ernest Lluch va començar a visitar cada estiu el Festival de Jazz de Sant Sebastià i, amb el temps, a interessar-se per la ciutat fins a tal punt d'adquirir-hi un apartament. Com a bon humanista que s'interessa per tot l'humà, la relació amb la capital donostiarra li porta a interessar-se per la situació del terrorisme, a estudiar la violència etarra, a pensar sobre les possibles solucions per a la pau, a insistir en la via del diàleg. I es va atrevir a donar aquest pas coneixent el risc que assumia per interessar-se i comprometre's en el conflicte en aquella època.

A Sant Cugat tenim un parc dedicat a la seva memoria, on el passat dissabte, 26 de novembre, vam fer un petit homenatge en record de la seva persona i de les seves aportacions a la nostra societat. 

Ernest Lluch va ser un home de la Il·lustració. El seu interès va abordar tot el coneixement enciclopèdic, des de la història o l'economia fins a la música o el Barça. Per sobre de tot va ser un radical defensor del diàleg entre pobles i entre idees diferents.

 Avui més que mai necessitem persones com Ernest Lluch.

Enllaç al article original : http://www.cugat.cat/diari/opinio/124408/ernest-lluch-inspirador-de-l_estat-del-benestar