Marxa per la dignitat de la pagesia

Avui hi haurà a Barcelona una gran concentració de tractors, vinguts d'arreu del país per protestar per les condicions dels seu treball. Només la Unió de Pagesos podia haver estat la gran organitzadora d'aquest esdeveniment, i és de justícia recordar que va ser un socialista vendrellenc un dels fundadors d'aquest moviment de la pagesia catalana i d'esquerres, en José Vidal Riembau, 'Pep Jai', definit com pagès, activista, sindicalista i polític. La Unió de Pagesos ha esdevingut la principal força reivindicativa del món obrer de pagès i ramader, hem fet nostres les seves reivindicacions i demandes, i volem fer-nos ressò del seu manifest. 

No hem d'oblidar que Sant Cugat deu el seu passat a la seva tradició agrícola, a la disposició dels seus camps, a una joia arquitectònica com és el Celler Cooperatiu, o el seu lligam al camp amb les vinyes desaparegudes per la fil·loxera. Precisament ahir rebíem al Consell Comarcal del Vallès una de les columnes de tractors de la Catalunya central. Sant Cugat hi era present, vàrem compartir les seves demandes i anhels, la seva preocupació per la terra i el seu malestar pel tracte rebut fins ara pels responsables de la Generalitat i de l'Estat.

Tenim l'obligació de ser solidaris encara que la nostra comarca i al nostra ciutat ha renunciat a aquest sector productiu. No ho hem de fer per tradició ni romanticisme, ho hem de fer perquè s'encarreguen d'una bona part dels aliments que mengem, perquè són qui cuiden les majors extensions de terres del nostre territori, perquè de la seva feina se'n deriven molts llocs de treball auxiliar i perquè fan que molts racons de la nostra geografia encara estiguin habitats.

Educar i adoctrinar

Com a pares tots volem el millor per als nostres fills, dotar-los dels instruments necessaris perquè siguin 'adults' amb les suficients eines per pensar i desenvolupar-se de forma independent. En ocasions oblidem que, des del moment que neixen, els nostres fills són éssers amb vida pròpia que no estan destinats a ser una continuació de nosaltres ni l'instrument per realitzar les segones oportunitats que la vida no ens ofereix. 

Res és estàtic. La vida està en contínua evolució, el nostre temps i les coses que ens preocupen no són les mateixes que preocupen als nostres fills ni van preocupar al nostres pares

En general tendim a oblidar la nostra adolescència i les ganes de trobar el nostre propi camí, en ocasions buscant-ho en l'extrem contrari al dels nostres progenitors. L'herència que humilment intento deixar als meus descendents és la capacitat de pensar i d'equivocar-se en la presa de decisions per si sols. Aquesta és l'autèntica llibertat.

Adoctrinar i educar són substantius que lluny de ser sinònims són més aviat antònims. Adoctrinar és impartir unes creences per la fe, sense raonament, diferenciant entre allò que és bo i el que és dolent, sense la possibilitat d'escollir. Adoctrinament és l'educació que varem rebre de 'Una, Grande y Libre' i també és ensenyar a les escoles l'himne del Barça o de qualsevol altre, o donar un missatge sectari des de l'escola i a traves dels mitjans de comunicació.

Educar és donar les eines necessàries per fomentar l'esperit crític i la curiositat dels nens, intentant donar una visió general dels diferents corrents ideològics i filosòfiques, és a dir, desenvolupar les facultats intel·lectuals, morals i afectives d'una persona d'acord amb la seva cultura i amb les normes de convivència de la societat a la qual pertany. Ensenyar és bàsicament la capacitat de tenir la llibertat d'equivocar-se i rectificar sense suposar un drama existencial.

VICENÇ SAN FRANCISCO és membre de l'executiva local del PSC 

http://www.cugat.cat/diari/opinio/125263/educar-i-adoctrinar

2017: el futur és pacte i acord

Ara que deixem enrere un any complex i no gaire satisfactori com 2016, comencem a caminar i construir el 2017 amb esperança i noves energies.

La guerra a Síria, els atemptats de Niça i Berlín, el Brexit, Trump, Itàlia, el fracàs constant de les polítiques dels governs europeus, el creixement de les opcions polítiques nacionalistes a tot el món, la crisi dels refugiats, cada cop més greu, la manca de reconeixement dels drets humans... i a casa nostra la manca d'acord per construir un govern alternatiu a l'Estat espanyol que ha permès la continuïtat de Rajoy al capdavant de l'executiu... Un 2016 ple de decepcions que ens obliga a passar pàgina i mirar cap al futur: haurem de deixar enrere els enfrontaments que no ens porten enlloc, les posicions radicals i maximalistes que no ofereixen cap sortida global i col·lectiva, els fronts irreconciliables, els xocs de trens...

En canvi, per superar el present i mirar cap al futur, hem de ser capaços d'aportar solucions reals als problemes reals; haurem de fer esforços, ara més que mai, per negociar, pactar i arribar a acords. Només així podrem donar servei a la ciutadania, millorar la vida de les persones, defendre on calguin els drets humans i els drets de tots, tirar endavant els serveis públics, aconseguir els nostres compromisos amb els votants... amb l'any 2017 ha arribat el temps de deixar de somniar i començar a fer; deixem enrere els somnis i comencem a fer ciutat, comencem a solucionar els problemes reals de les situacions reals. Només així podrem construir el futur. En un any passarem comptes i volem estar orgullosos de la feina feta.

L’aprovació i complementació dels pressupostos de la ciutat en són una mostra d’aquesta capacitat de pacte i d’acord. Comporta corresponsabilitat i revisar un projecte monocolor, significa posar l’accent allà on crèiem que hi faltava. Representa entomar la demanda i les necessitats en solucions i compromisos. Bon any a tothom.