El Rei Carnestoltes

Gairebé sense adonar-nos, el Rei Carnestoltes ja ha arribat, però nosaltres fa temps que vivim en una època de transgressió estrambòtica arrauxada, burleta i descarada.

1.- A Sant Cugat, els d'ERC demanen a l'alcaldessa, Mercè Conesa, que cometi un delicte de desobediència i no retiri l'estelada de la plaça d'Octavià (sense cap risc per a ells). Segur que a l'alcaldessa no li ha agradat despenjar-la però, com no podia ser d'una altra forma, ha acatat una sentència judicial en un acte de responsabilitat democràtica.

2.- Judici a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega. (Judici que mai hauria hagut d'haver-se celebrat). Veiem que l'estratègia de la defensa és provar que aquestes persones, en tant que membres del govern, no van desobeir al Tribunal Constitucional i qui va posar les urnes el 9N van ser voluntaris. Mentrestant, a la porta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, partidaris de la independència es manifesten i donen suport els acusats 'per haver posat les urnes'. El contrari del que defensen els seus advocats a l'interior del TSJC. Estrany, oi?

3.- Santiago Vidal, exsenador d'ERC, es dedica a anar de conferència en conferència afirmant que la Generalitat ha aconseguit les dades fiscals dels catalans de forma il·legal saltant-se les normes de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. El mateix Santiago Vidal critica la falta d'independència de la Justícia i ens amenaça amb un estat policial mitjançant el nomenament de 700 jutges 'afins a la causa'.

MEDALLES

Els ciutadans no volem medalles, ni paraules, volem fets. Aquesta setmana s’ha presentat 'in situ' a l’estació de la Floresta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l’acord i el projecte per a la construcció de l’anhelat ascensor de l’andana sentit Barcelona. Hi han assistit responsables de FGC i part de l’equip de govern, també hi havia alguns veïns i veïnes i algun representant. Indubtablement una millora per a l’accessibilitat i la connectivitat d’un dels districtes més emblemàtics i lluitadors del municipi, una millora en benefici de la gent i del barri. Un barri amb una forta consciència de pertinença i una lluita veïnal que ve de lluny. 

Ningú s’ha inventat res, i no ha fet falta que irrompessin forces 'alternatives' de tots els colors perquè es facin les 'coses'. Els socialistes, amb discreció com d’altres formacions polítiques, portem anys treballant i anant a consells de districte/barri (des de la seva creació), i si hi ha una cosa que hem pogut veure i que uneix a la majoria de crítiques de part de la ciutadania d’indrets diferents de la ciutat, és la percepció que el seu barri és el més deixat per part de l’Ajuntament, és el pitjor tractat i els menys volgut, estigui a prop o lluny del centre històric. Ai si algun dia es publiquessin unes balances econòmiques territorials entre la despesa i inversió dels barris i l’aportació impositiva dels seus ciutadans, més d’un s’emportaria una sorpresa.

La sopa d’alls fa anys que existeix, com també fa molts anys que hi és present la reivindicació de l’ascensor de l’estació de la Floresta en molts programes electorals (almenys en el nostre, en el del PSC) com a mínim des de que es va construir l’altre ascensor, de la mateixa manera que amb anterioritat eren les escales. I ara, que des de l’equip de govern hem pres la iniciativa, tothom es vol posar la medalla d’haver-ho aconseguit gràcies a la seva gestió, a la seva reivindicació, a les seves 'piulades', a la tossuderia, que no és el mateix que perseverar.