MEDALLES

Els ciutadans no volem medalles, ni paraules, volem fets. Aquesta setmana s’ha presentat 'in situ' a l’estació de la Floresta dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya l’acord i el projecte per a la construcció de l’anhelat ascensor de l’andana sentit Barcelona. Hi han assistit responsables de FGC i part de l’equip de govern, també hi havia alguns veïns i veïnes i algun representant. Indubtablement una millora per a l’accessibilitat i la connectivitat d’un dels districtes més emblemàtics i lluitadors del municipi, una millora en benefici de la gent i del barri. Un barri amb una forta consciència de pertinença i una lluita veïnal que ve de lluny. 

Ningú s’ha inventat res, i no ha fet falta que irrompessin forces 'alternatives' de tots els colors perquè es facin les 'coses'. Els socialistes, amb discreció com d’altres formacions polítiques, portem anys treballant i anant a consells de districte/barri (des de la seva creació), i si hi ha una cosa que hem pogut veure i que uneix a la majoria de crítiques de part de la ciutadania d’indrets diferents de la ciutat, és la percepció que el seu barri és el més deixat per part de l’Ajuntament, és el pitjor tractat i els menys volgut, estigui a prop o lluny del centre històric. Ai si algun dia es publiquessin unes balances econòmiques territorials entre la despesa i inversió dels barris i l’aportació impositiva dels seus ciutadans, més d’un s’emportaria una sorpresa.

La sopa d’alls fa anys que existeix, com també fa molts anys que hi és present la reivindicació de l’ascensor de l’estació de la Floresta en molts programes electorals (almenys en el nostre, en el del PSC) com a mínim des de que es va construir l’altre ascensor, de la mateixa manera que amb anterioritat eren les escales. I ara, que des de l’equip de govern hem pres la iniciativa, tothom es vol posar la medalla d’haver-ho aconseguit gràcies a la seva gestió, a la seva reivindicació, a les seves 'piulades', a la tossuderia, que no és el mateix que perseverar.


És obvi que per més piulades al Twitter, missatges al mur del Facebook o demandes a les xarxes i mitjans de comunicació que es facin ara, un cop el projecte en marxa, ningú és pot atorgar el mèrit exclusiu, però si que uns en són més responsables que altres. La insistència veïnal, el saber negociar per part del govern de la ciutat, l’impuls polític de tots (socialistes inclosos) i la predisposició d'FGC han fet que aquesta nova infraestructura per a la millora de l’accés a l’estació tiri endavant i esdevingui properament una realitat.

Podríem dir que els socialistes a més de portar-ho en el nostre programa, també hem presentat iniciatives als plens municipals en aquest sentit, hem donat suport en d’altres propostes presentades per altres partits (encara que es vulguin amagar), i que també ho hem defensat en els consells de barri. Per ser més concret aquesta proposta figura en l’acord complementari de pressupostos del 2017, fet que no existia en l’acord de sostenibilitat pressupostaria inicial signat pel govern monocolor anterior amb una altra formació (encara que ara sembla que hi renuncien), podríem dir que els socialistes santcugatencs també ho hem fet possible.

Però la realitat és que és el govern de la nostra ciutat, del qual ara ja en formem part, ha arribat a un acord per millorar la vida de TOTS els florestants i florestanes particularment, i per extensió dels santcugatencs i santcugatenques. S’ha de reconèixer que era un greuge que s’havia d’arranjar i s’ha trobat la solució. No volem medalles, volem seguir treballant per la gent i solucionar els problemes de la ciutadania. Després de tot això, encara dubtem de qui ho ha fet possible? I qui hi guanya?

PERE SOLER


No hay comentarios: