Segons escriuen els historiadors, una de les principals proeses del Rei
Pere el Gran fou la conquesta del Regne de Sicília. Pere el Gran va dur a
terme aquesta conquesta contra el francès Carles I d'Anjou, que abans
havia ocupat el Regne sicilià i assassinat els familiars de Constança de
Sicília, la seva dona.
Intrigues, revenges, pugnes, etc. són els ingredients necessaris i
imprescindibles que sempre couen a la cassola quan l'objectiu és assolir
la quota màxima de poder.
Ho hem viscut els darrers mesos a Espanya en forma de culebrot, des que el passat octubre el Comitè Federal del PSOE es va convertir en una olla de grills i l'èlit del partit, encapçalada pels barons i sultanes més notables, algun que altre expresident, i el grup Prisa, van fer saltar el fins aleshores secretari general escollit per la militància, Pedro Sánchez.
Des d'aquell precís moment el PSOE, que s'estava ofegant a les enquestes, molt debilitat i força abandonat pel seu electorat genuïnament d'esquerres, va començar a teixir, sense ser-ne conscient o potser sí, el seu nou relat. Hi ho va fer amb un argument que no hi va faltar de res: bons i dolents, conspiracions, traicions, decapitacions polítiques i al bell mig del guirigall el Secretari General dimitit s'estava girant el mitjó per sortir de nou a la carretera a convèncer i engrescar un electorat i unes bases que estaven apunt de caure pel penya-segat.
Ho hem viscut els darrers mesos a Espanya en forma de culebrot, des que el passat octubre el Comitè Federal del PSOE es va convertir en una olla de grills i l'èlit del partit, encapçalada pels barons i sultanes més notables, algun que altre expresident, i el grup Prisa, van fer saltar el fins aleshores secretari general escollit per la militància, Pedro Sánchez.
Des d'aquell precís moment el PSOE, que s'estava ofegant a les enquestes, molt debilitat i força abandonat pel seu electorat genuïnament d'esquerres, va començar a teixir, sense ser-ne conscient o potser sí, el seu nou relat. Hi ho va fer amb un argument que no hi va faltar de res: bons i dolents, conspiracions, traicions, decapitacions polítiques i al bell mig del guirigall el Secretari General dimitit s'estava girant el mitjó per sortir de nou a la carretera a convèncer i engrescar un electorat i unes bases que estaven apunt de caure pel penya-segat.
Un discurs diferent, sense cotilles, denotant modernitat, situant-lo en l'esfera 'progre' que tornava a omplir poliespòrtius, places, descampats i qualsevol altra espai on se l'escoltava parlar.
Aquests darrers mesos el denostrat exsecretari general ha anat pregonant arreu i preguntant als parroquians que era el que més s'estimaven: si un PSOE del segle XX, amb caspa residual a les americanes, o un PSOE que lideri l'esquerra moderna.
La resposta per part de la militància va ser clara el passat diumenge 21 de maig, i les enquestes també li donen la raó si fem cas a la intenció de vot d'una majoria de l'electorat d'esquerres que ja no viu acomplexada i comença a treure pit al costar del renascut líder socialista.
Espanya ja té el seu Pedro el Grande i l'àmplia majoria dels militants i les militants socialistes, tenen l'honor restablert, que se'ls hi havia extirpat el passat mes d'octubre de 2016 pels maquiavèlics conspiradors d'una organització que estava a la UVI i que ara torna a respirar sense bombona d'oxigen.
JAUME CASES és militant del PSC i assessor de gestió gerencial a l'administració pública
No hay comentarios:
Publicar un comentario