“Això s’arregla amb educació; és una qüestió d’educació”, diem
enfront dels problemes actuals i els molts malestars en les vides
col·lectives. L’educació s’ha convertit en quelcom gairebé
imprescindible per formular respostes renovadores i esperançades. El que
no està clar és en quina mena d’educació estem pensant: volem preparar
els nostres joves per competir millor? O perquè siguin més solidaris?
Quins són els valors de referència i quin és el model de persona adulta
que volem oferir mitjançant l’escola o la universitat? I també
mitjançant el que transmetem a casa, en el lleure, en els mitjans, les
xarxes socials, tan influents en la formació de pensaments i conductes,
sovint sense ser-ne conscients.
La vida està canviant de forma
accelerada. La tecnologia enlluernadora ens aboca a terrenys desconeguts
dins un món globalitzat que exhibeix les seves vergonyes sense cap
vergonya. Tot plegat difon un discurs en sordina (de vegades explícit),
alhora tecnificat i fatalista basat en un model de convivència desigual i
violenta. S’amaguen i manipulen informacions sobre els depredadors
interessos econòmics. S’exhibeix aquesta nova versió de la mentida que
pren el nom de postveritat. L’educació ha de fomentar el millor de les
persones i promoure la humanització col·lectiva, els valors que
afavoreixen la igualtat, la llibertat i la solidaritat: és a dir, el
creixement de les persones en tant que éssers humans dignes en un
context just. I ens preguntem si ho tenim tan clar ara com fa uns anys.
Recordo principis educatius ja existents que caldria reforçar amb
instruments ajustats als nous temps.
- Resistir els encants d’un mercat depredador que es val de
necessitats humanes per vendre i comprar-ho tot, des de cossos fins a
il·lusions infantils.
- Interpretar críticament la informació que ens arriba pels mitjans i les xarxes.
- Fer de la compassió i la solidaritat –i no de la competitivitat– l’eix de les propostes educatives.
- Desnaturalitzar les desigualtats. Explicar-ne l’origen, la història i els mecanismes de reproducció.
- Educar en el respecte i la igualtat de drets entre homes i preparar
per conviure en la barreja i en la pluralitat. També per resoldre les
dificultats a través del diàleg i la negociació i no de la violència.
- Fomentar la creativitat i l’expressió artística individual i
col·lectiva, com a forma de construir subjectivitats fortes i crítiques
que desenvolupin el seu potencial i enriqueixin la societat.
Resulta tot plegat, una carta als Reis d’Orient? Possiblement. Però sense carta mai arriba una resposta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario