Fa unes setmanes es va presentar a Sant Boi un Manifest impulsat per UGT i CCOO amb el títol que encapçala aquest article: 'Federalisme social'. Es tracta d'una crida més a favor del federalisme com la millor opció de futur. Ara per ara, només el PSC inclou en el seu programa electoral una proposta específica i clara sobre un estat federal per Espanya. Hauria de ser un dels temes que centressin la campanya electoral: per què necessitem evolucionar cap a un model federal? Quins avantatges socials podem esperar del nou model?
El que li falta a un estat de les autonomies que no arriba a
ser federal és una cultura de lleialtat i cooperació envers un govern
compartit que reconegui i respecti les diferències de totes les
comunitats i, en especial, de les més singulars i històriques com ho és
la catalana. L'estat de les autonomies no ha sabut compartir sobirania.
Cada comunitat ha maldat més per defensar les seves competències.
consolidar l'autogovern, competir amb la resta de comunitats. que per
comprometre's en una causa comuna i compartida. En un model federal,
l'estat (que aquí en diem 'central' o despectivament 'espanyol') no
hauria de ser vist com quelcom aliè, interventor i repressor. Catalunya
també és estat.
Les reformes en el finançament autonòmic, en el sistema de competències, en el Senat, són imprescindibles. Però elles soles no aportaran un model federal si no canvia la mentalitat de la ciutadania i dels que han de governar les institucions. Federar és pactar per actuar junts, des de la confiança i la fidelitat mútua.
Segona qüestió: una reforma federal vindrà acompanyada de millores socials? Depèn. Depèn del que vulguem fer. Per si mateix el federalisme no és ni progressista ni conservador, ni d'esquerres ni de dretes. Els Estats Units és un dels models federals més reconeguts i ara té un president que ignora els problemes dels més desfavorits i no pot ser més retrògrad. És cert que el concepte de federació és més inclusiu que el de nació, que té una mirada més àmplia que l'endogàmia nacionalista i que, en conseqüència, fa més fàcil la promoció de la solidaritat. Tot i això, perquè el federalisme sigui social cal proposar-s'ho. Cal sobre tot distingir dues idees que hem tendit a confondre: la de diferència i la de desigualtat. Les desigualtats són bàsicament econòmiques i es corregeixen amb mesures de redistribució, amb més equitat. Les diferències, en canvi, són identitàries i es corregeixen amb reconeixement. Un dels greuges reiterats de Catalunya és el de la falta de reconeixement de les seves diferències. Pot ser sí que hi ha motius per queixar-se. Ara bé, cal tenir en compte una cosa: perquè hi hagi reconeixement hi ha d'haver primer equitat: el més desigual mai és reconegut. Una desigualtat, però, que no té res a veure amb la falta d'un estat propi, sinó amb un mal repartiment de les oportunitats entre la ciutadania. Aquest haurà de ser el repte social dins d'un estat federal.
VICTÒRIA CAMPS
Les reformes en el finançament autonòmic, en el sistema de competències, en el Senat, són imprescindibles. Però elles soles no aportaran un model federal si no canvia la mentalitat de la ciutadania i dels que han de governar les institucions. Federar és pactar per actuar junts, des de la confiança i la fidelitat mútua.
Segona qüestió: una reforma federal vindrà acompanyada de millores socials? Depèn. Depèn del que vulguem fer. Per si mateix el federalisme no és ni progressista ni conservador, ni d'esquerres ni de dretes. Els Estats Units és un dels models federals més reconeguts i ara té un president que ignora els problemes dels més desfavorits i no pot ser més retrògrad. És cert que el concepte de federació és més inclusiu que el de nació, que té una mirada més àmplia que l'endogàmia nacionalista i que, en conseqüència, fa més fàcil la promoció de la solidaritat. Tot i això, perquè el federalisme sigui social cal proposar-s'ho. Cal sobre tot distingir dues idees que hem tendit a confondre: la de diferència i la de desigualtat. Les desigualtats són bàsicament econòmiques i es corregeixen amb mesures de redistribució, amb més equitat. Les diferències, en canvi, són identitàries i es corregeixen amb reconeixement. Un dels greuges reiterats de Catalunya és el de la falta de reconeixement de les seves diferències. Pot ser sí que hi ha motius per queixar-se. Ara bé, cal tenir en compte una cosa: perquè hi hagi reconeixement hi ha d'haver primer equitat: el més desigual mai és reconegut. Una desigualtat, però, que no té res a veure amb la falta d'un estat propi, sinó amb un mal repartiment de les oportunitats entre la ciutadania. Aquest haurà de ser el repte social dins d'un estat federal.
VICTÒRIA CAMPS
No hay comentarios:
Publicar un comentario