Sens dubte ens trobem en una campanya electoral anòmala, una campanya que ens hauria de permetre girar full, construir de nou un espai de convivència, com havia estat Catalunya, símbol del dinamisme i exemple de la inclusió social. Un territori amb un clar tarannà capdavanter productiu del sud d'Europa i de l'Estat. Amb un nivell d'autogovern com mai havia estat, tot i les retallades del Tribunal Constitucional a l'Estatut del 2006 a proposta del PP. Una terra de progrés i on socialment s'avançava a marxes superiors als territoris de l'entorn i que ens posicionava com una societat de primer nivell. No sabem si l'avarícia trenca el sac o han estat altres qüestions més pròpies de 'lobbies' o partits interessats que han provocat la situació que finalment ens ha dut al lloc on som ara.
Però, si dèiem que la convocatòria de les eleccions ja havien
estat estranyes per la negativa del president Puigdemont de no
convocar-les i l'aplicació automàtica de l'article 155, cal recordar que
per aquest fet ha estat l'aplicació d'aquest article constitucional,
per més que es cerquin altres motius. Per tant aquestes comtesses
s'evidencien més complexes per com s'afronten.
El bloc anomenat sobiranista -menys de la meitat del suport electoral i baixant- obsessionat en no fer campanya i mantenir una flama que s'apaga poc a poc a base de retrets, de simbologia, pancartes, greuges i la nostàlgia de mentides, viuen en una realitat frustrada paral·lela difícil de gestionar. Altres en canvi s'han tret la careta i han radicalitzat un discurs que ja intuíem, ja no van amb embuts i no s'amaguen de voler uns la centralització i altres la recentralització. Cal destacar el pas per la dreta de Cs al PP, que malauradament no ha sorprès ningú. I per últim hi ha els indecisos comuns, amb un discurs equidistant i ambigu segons si provenen d'ICV, d'EUiA o de BC -recordem la indefinició d'Ada Colau a Barcelona, o la indefinició de a qui faran president en funció de a qui se li pregunti de la llista- i que les enquestes els hi pronostiquen un resultat que ell mateixos assumeixen en broma ensenyant que siguin nou o sis seran la clau del proper govern, vaja recorda una mica a la CUP d'aquesta legislatura que essent la darrera força al Parlament dominaven la política catalana, i així ens ha anat.
És, doncs, obvi que en aquest espai reivindiqui el paper del PSC com a força central del catalanisme, hem aconseguit l'acord amb aquella part del catalanisme moderat que no es podia veure's representat davant de les eleccions amb cap formació com havia tingut fins ara -amb la democristiana. Les tendències de les enquestes ens diuen que estem aconseguint un bon suport social, i cada dia creix més, i creiem que és per la proposta que tenim d'encaix territorial, de finançament, educació, agenda social i d'altres. Tot en un programa electoral on hi ha també la recuperació de les nostres institucions, i aconseguir d'entrada retornar a l'Estatut íntegre que van votar els catalans, treballar per la reforma constitucional i avançar cap un estat federal. Crec que una proposta engrescadora.
El bloc anomenat sobiranista -menys de la meitat del suport electoral i baixant- obsessionat en no fer campanya i mantenir una flama que s'apaga poc a poc a base de retrets, de simbologia, pancartes, greuges i la nostàlgia de mentides, viuen en una realitat frustrada paral·lela difícil de gestionar. Altres en canvi s'han tret la careta i han radicalitzat un discurs que ja intuíem, ja no van amb embuts i no s'amaguen de voler uns la centralització i altres la recentralització. Cal destacar el pas per la dreta de Cs al PP, que malauradament no ha sorprès ningú. I per últim hi ha els indecisos comuns, amb un discurs equidistant i ambigu segons si provenen d'ICV, d'EUiA o de BC -recordem la indefinició d'Ada Colau a Barcelona, o la indefinició de a qui faran president en funció de a qui se li pregunti de la llista- i que les enquestes els hi pronostiquen un resultat que ell mateixos assumeixen en broma ensenyant que siguin nou o sis seran la clau del proper govern, vaja recorda una mica a la CUP d'aquesta legislatura que essent la darrera força al Parlament dominaven la política catalana, i així ens ha anat.
És, doncs, obvi que en aquest espai reivindiqui el paper del PSC com a força central del catalanisme, hem aconseguit l'acord amb aquella part del catalanisme moderat que no es podia veure's representat davant de les eleccions amb cap formació com havia tingut fins ara -amb la democristiana. Les tendències de les enquestes ens diuen que estem aconseguint un bon suport social, i cada dia creix més, i creiem que és per la proposta que tenim d'encaix territorial, de finançament, educació, agenda social i d'altres. Tot en un programa electoral on hi ha també la recuperació de les nostres institucions, i aconseguir d'entrada retornar a l'Estatut íntegre que van votar els catalans, treballar per la reforma constitucional i avançar cap un estat federal. Crec que una proposta engrescadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario